La decisió socialista de no esperar més i presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei per modificar la llei del només sí és sí, elaborada pel Ministeri d'Igualtat en mans de Podemos, té la intenció de mirar de contenir la sagnia de crítiques que està provocant la interpretació judicial i les consegüents rebaixes de penes als violadors. Tres mesos ha tardat el PSOE, i per tant el govern espanyol, a esmenar un projecte de llei que, lluny de respondre completament a l'objectiu del legislador, ha acabat sent una veritable autopista de reducció de condemna a agressors sexuals a la presó, amb la consegüent alarma social que ha produït.

Per més que Podemos ha interioritzat la crítica com un atac a la formació política, d'aquí també la resistència a dur a terme aquesta modificació, hi ha hagut pocs casos en què la seva posició hagi estat tan fràgil. Segurament, no va comptar amb els millors assessors i no va tenir en compte que calia limitar la interpretació judicial que se n'ha fet i que ha suposat la rebaixa a més de 330 violadors des de l'entrada en vigor de la llei i per a 23 ha significat l'excarceració. Si ens remuntem al mes d'octubre passat, que va ser quan les Audiències Provincials van començar amb el degoteig de la reducció de condemnes, la lentitud amb què s'ha actuat és preocupant, ja que el temps transcorregut només ha fet que amplificar el problema i provocar un debat públic com pocs en els últims temps, en el qual han intervingut juristes però també afectades.

En el fons, és molt probable que si el ministeri no hagués estat del partit coalitzat, la reforma no hauria trigat tant. El PSOE ha anat amb peus de plom per no tensar més del necessari el govern de coalició amb Podemos. Per això el temps concedit perquè rectifiqués públicament, cosa que, com que no s'ha produït, ha optat per tirar pel dret i encarregar la rectificació al Ministeri de Justícia. L'objectiu serà doble: tornar a la situació de la legislació anterior pel que fa a les condemnes dels reus amb les sancions, que elevi les penes quan hi ha violència o intimidació, i mantenir com a eix de la llei el consentiment de la dona enfront de la violència o la intimidació.

El tema del consentiment no és una qüestió insignificant, sinó nuclear en el nou enfocament de la llei del només sí és sí. Qualsevol pas enrere en aquesta qüestió sí que podria obrir la capsa de Pandora entre el PSOE i Unidas Podemos, a més de situar Pedro Sánchez en una posició difícil davant els col·lectius feministes. No hi ha res que ho apunti, malgrat les prevencions expressades per la formació morada, ja que hi ha marge per combinar ambdues coses. Si no fos així, sí que s'hauria fet un pas enrere. El suport de Feijóo als plans del PSOE posa, sens dubte, pressió a Unidas Podemos, que en la recta final de la legislatura no pot perdre el seu projecte estrella. Tot un problema també per a Sánchez, que ha de fer equilibris no només al seu govern, sinó a l'hora d'impedir que Unidas Podemos es desplomi electoralment, ja que els socialistes necessiten a la seva esquerra un espai polític que sigui capaç d'apropar-se als 40 diputats si vol conservar opcions de mantenir La Moncloa.