Els que esperaven que Felip VI aprofités el discurs de Nadal per instar els partits espanyols a superar la crisi institucional que hi ha s'han trobat amb una de freda i una de calenta. La crida a "enfortir les institucions i que aquestes responguin a l'interès general i exercitin les funcions amb col·laboració lleial, amb respecte a la Constitució i a les lleis i que siguin un exercici d'integritat i rectitud" és prou ambigu perquè dreta i esquerra puguin culpar adversari. Des de l'òptica independentista, la certificació que ja no hi ha, des del prisma espanyol, un problema català. El problema territorial ha quedat engolit dins d'"altres" i l'única referència, si així es pot entendre, ha estat un Bon Nadal a l'hora d'acabar la intervenció televisiva amb un comiat també en català, gallec i basc.

El greu deteriorament de les institucions espanyoles, corcades per dins i segrestades, en molts casos, pel corporativisme que ha acabat apropiant-se de les seves decisions és, sens dubte, un problema més greu que no pas una frase genèrica en què tots els actors semblen igual de responsables. Això no és l'esperat paper moderador o neutre del sobirà sinó més aviat un simple ens protocol·lari. La legitimitat mateixa del sistema democràtic, essent com és el titular de la Prefectura de l'Estat, no s'exerceix amb cants de sirena.

Deu ser que és molt fàcil sortir del paper marcat per la Constitució quan es tracta del tema català —així va ser en una calamitosa intervenció del 3 d'octubre del 2017 que li va suposar un punt i a part en la interlocució amb les institucions catalanes, que l'han considerat des de llavors persona non grata— i, en canvi, moure's sense rumb quan es tracta de preservar la democràcia i el legítim joc de majories i minories que entren en joc quan es produeix una alternança de poder a Espanya. El bloqueig dels òrgans judicials —Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i Tribunal Constitucional per part del PP— mereixia una mica més que unes paraules insípides que cadascú interpretarà com vulgui. Aquest seria, segurament, l'objectiu.

Aquest és el camí per convertir a la Corona en una figura retòrica, si no controvertida. Un discurs que va defugir qualsevol referència al seu pare, exiliat als Emirats Àrabs Units després que va fugir el passat 3 d'agost del 2020 enmig de les investigacions fiscals, que van ser sobresegudes. Però no l'escàndol que encara perdura i que ha fet inviable el retorn d'Abu Dhabi, més enllà d'una fugaç visita el maig d'aquest any a Galícia. Una situació de la qual Felip VI no ha donat encara cap explicació pública.