La decisió d'Andoni Ortuzar de deixar la presidència de l'Euzkadi Buru Batzar del Partit Nacionalista Basc (PNB), que ocupava des de 2013, suposa un autèntic terratrèmol en l'històric partit nacionalista. No perquè després de més d'11 anys al capdavant del mateix un relleu no sigui el més normal, sinó perquè la seva renúncia és fruit de l'interrogant sobre el que podria passar si s'hi presentava i cap a on s'inclinaria la victòria. En l'època recent, només Xabier Arzalluz ha estat més temps que Ortuzar al capdavant del PNB, arribant a romandre-hi 17 anys i en un període tan intens com el que va des de 1987 a 2004. Fidel a una determinada manera de fer les coses, el PNB ha repetit el mateix esquema que ja va realitzar quan Iñigo Urkullu va arribar a la presidència del govern basc, que va procedir a la renovació del partit a la figura d'Ortuzar.

Ara, amb un nou lehendakari del PNB, Imanol Pradales, i després de conservar molt en l'últim moment la primera posició a les eleccions basques de la primavera de l'any passat, Ortuzar s'aparta i deixa pas a la candidatura d'Aitor Esteban, portaveu al Congrés dels Diputats des de 2012 i diputat per Biscaia des de 2004. Veurem canvis significatius al PNB, molt probablement. En part forçats, ja que la força electoral de Bildu ha crescut tant que a les eleccions basques van empatar en nombre d'escons. Les noves generacions aposten més per Bildu que pel PNB, per això l'arribada de Pradales a la lehendakaritza, que amb 49 anys pretén acabar amb la fredor d'Urkullu i una pèrdua de sintonia amb la societat basca.

Veurem canvis significatius al PNB. En part forçats, ja que la força de Bildu ha crescut tant que a les eleccions basques ja van empatar en escons

Però on serà interessant veure els moviments d'Esteban serà a la seva política d'aliances, on el marge s'ha anat estrenyent per als nacionalistes conservadors. A Euskadi, depenen dels socialistes bascos i de Bildu no en volen saber res. A Madrid, on Bildu ja té un escó més (6 a 5), els seus moviments a un costat i a un altre s'han reduït, apareixent gairebé sempre del costat del PSOE i més confrontat que mai amb el Partit Popular. El tema del palauet del PNB a París, a la luxosa Avenue Marceau, valorat en 17 milions, ha estat aquests dies un element d'agre debat. A priori, Ortuzar es balancejava més entre dreta i esquerra, i la seva relació amb Feijóo era correcta. Però les coses de vegades canvien i caldrà veure on Esteban, allunyat del Congrés dels Diputats, vol ubicar el partit.

En la mateixa setmana que el PNB ha començat a acomiadar Ortuzar, que continuarà sent president fins a l'abril, Bildu ha ratificat aquest dissabte Arnaldo Otegi com a coordinador general de Bildu amb el 94,4% dels vots en el tercer congrés de l'organització abertzale. Otegi, que ocupa aquest càrrec des de 2017, ha guiat Bildu a posicions impensables fa uns anys i la seva autoritat està fora de tot dubte. La seva reelecció s'ha produït en un ambient de reivindicació independentista i del dret a l'autodeterminació dels pobles, expressions que tampoc no modificaran els llums llargs que tenen els abertzales bascos, per més que entremig hagi ofert al PNB al congrés de Bildu presentar-se a les eleccions espanyoles i europees en llistes conjuntes.

Una proposta impossible que qualli, però que reforça la seva pàtina de dialogant i d'apostar per una majoria nacionalista-independentista a Euskadi. Mentrestant, lluny de la política d'aliances realitzable, Bildu continua molt concentrat a continuar sent el referent de l'esquerra i amb la mirada posada a les eleccions basques de 2028, quan esperen finalment que es produeixi el seu esperat sorpasso al PNB.