Per segona vegada en el seu regnat, Felip VI ha aprofitat una intervenció a televisió per abandonar la seva posició neutral i, en conseqüència, avorrida, i entrar de ple en l'actual conjuntura política espanyola. Ho va fer l'octubre del 2017, en aquella llòbrega intervenció televisada contra l'independentisme català, que va acabar sent un punt d'inflexió en la repressió policial i judicial després que parlés el monarca espanyol. La intervenció televisiva del rei aprofitant el seu tradicional discurs de Nadal és una peça eminentment política.

És una allisada al govern espanyol, una esmena als acords polítics realitzats per Pedro Sánchez amb l'independentisme, un aval a la justícia espanyola —que és a l'ull de l'huracà i amb acusacions de lawfare a algun dels seus membres il·lustres—, un al·legat a favor de la Constitució del 1978 i de l'esperit dels seus pares fundadors, una defensa de la necessitat de consens entre els partits espanyols i, finalment, una falsa confusió entre la Carta Magna i la democràcia, en establir que sense la primera no existeix la segona.

L'esbroncada reial no és casual, com tampoc no ho va ser el seu rostre disgustat en la jura del càrrec de Pedro Sánchez fa unes setmanes al palau de la Zarzuela. La confiança entre rei i cap de govern, si és que n'hi havia, s'ha esquerdat, i la llei d'amnistia és al frontispici de les divergències. La dreta pot estar contenta: té el rei del seu costat. En termes històrics, a la Corona aquesta posició mai no li ha sortit bé. Als quatre folis i mig de la seva intervenció, només desaprofita els dos primers paràgrafs per enumerar de passada els problemes de l'educació, l'ocupació, la sanitat i l'habitatge i, sense cap preàmbul, ressalta que aquest any vol parlar de la Constitució i d'Espanya.

La intervenció televisiva del rei aprofitant el seu tradicional discurs de Nadal és una peça eminentment política

Aproximadament una vintena de vegades esmenta les paraules Constitució i Espanya o espanyols. I unes vint més, unitat, consens, respecte, èxit o futur. Hi ha unes quantes frases que diferencien la intervenció de Nadal d'aquest any de les anteriors. "La democràcia també requereix uns consensos bàsics i amplis sobre els principis que hem compartit i que ens uneixen des de fa unes quantes generacions". "Gràcies a la Constitució, aconseguim superar la divisió, que ha estat la causa de molts errors a la nostra història; que va obrir ferides, va fracturar afectes i va distanciar les persones". "Evitar que el germen de la discòrdia no s'instal·li mai entre nosaltres és un deure moral que tenim tots. Perquè no ens ho podem permetre".

Fins a arribar a dues de les frases clau: "Fora del respecte a la Constitució, no hi ha democràcia ni convivència possibles; no hi ha llibertats, sinó imposició; no hi ha llei, sinó arbitrarietat. Fora de la Constitució, no hi ha una Espanya en pau i llibertat" i "hem de respectar també a les altres institucions en l'exercici de les seves pròpies competències i contribuir mútuament al seu enfortiment i al seu prestigi. Hem de vetllar sempre pel bon nom, la dignitat i el respecte al nostre país". Lluny de temperar les aigües, el rei les ha remogut amb una perceptible imprudència.

A tots els lectors, el desig d'un molt Bon Nadal.