La decisió de la secció d'apel·lacions de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de declarar extingida la responsabilitat penal de l'exconseller d'Interior Miquel Buch i de l'agent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà, a qui va contractar perquè l'assessorés, en aplicació de la llei d'amnistia aprovada pel Congrés fa un parell de setmanes, suposa l'arrencada definitiva de la discutida llei sobre la qual s'han abocat regueres de pólvora. Sobre Buch pesava una condemna de l'Audiència de Barcelona a quatre anys i mig de presó en considerar que Escolà va ser contractat, a la pràctica, per fer d'escorta del president a l'exili, Carles Puigdemont, i no com a assessor, una versió que l'exconseller sempre va negar i que va documentar àmpliament. El TSJC també ha dictat tres resolucions més en les quals també aplica l'amnistia als primers setze activistes independentistes i manifestants condemnats a penes de presó.

En espera del que acabi dictant el magistrat Pablo Llarena sobre la suspensió o no de les ordres de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig —s'especula que la decisió podria ser aquest mateix divendres— i també el jutge Manuel Marchena, sobre els membres del Govern del 2017 condemnats per malversació i inhabilitació Oriol Junqueras, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa en el judici del procés, que el rellotge de la judicatura sobre l'amnistia s'hagi posat en marxa és una bona notícia. I que s'hagi escollit un cas especialment escandalós per tot el que tenia de persecució d'un polític de Junts tan significat com Miquel Buch per la seva etapa a Interior i d'un escorta històric del president en l'exili permet visualitzar que l'amnistia tindrà com a beneficiaris, juntament amb molts rostres desconeguts que van patir la injusta repressió judicial, d'altres molt més reconeixibles i també represaliats.

L'amnistia tindrà com a beneficiaris, juntament amb molts rostres desconeguts que van patir la injusta repressió judicial, d'altres molt més reconeixibles i també represaliats

El cas de Buch és especialment paradigmàtic, ja que a la repressió i acarnissament de l'Estat s'hi va sumar un injust cessament en el càrrec per part del president Quim Torra en fer-lo responsable de l'actuació policial després dels aldarulls després de la sentència del Suprem en el judici del procés. Buch va assumir el seu cessament el 2020, que una part molt important de Junts no volia, però tampoc no es va enfrontar a Torra. Però, com passa moltes vegades, la política fa moltes voltes i acaba provocant amb el temps situacions impensables. El seu substitut en el càrrec, el setembre del 2020, va ser l'advocat Miquel Sàmper, a qui van presentar com un dirigent marcadament independentista, molt més radical i que havia figurat en les llistes locals de Junts per Terrassa. Doncs bé, en les últimes eleccions catalanes del mes de maig passat, Sàmper, actualment tertulià d'El món a RAC1, era a la plataforma de suport a la presidència de la Generalitat del socialista Salvador Illa. Havia passat, entre una cosa i altra, poc més de tres anys.

P.D.- Per la rellevància que té a Catalunya la posada en marxa de la llei d'amnistia he deixat per a un altre dia l'acord entre el PSOE i el PP per a la renovació del Consell General del Poder Judicial. Si la màxima victòria que poden aconseguir els socialistes són els acords que ens han presentat, els populars poden respirar tranquils, ja que al món judicial —i el CGPJ no és exactament això, però és clau i definitiu— la seva força no es veurà minvada. Feta aquesta apreciació, no deixa de sorprendre que els 26 diputats d'ERC, Junts, Bildu i el PNB no siguin capaços de condicionar res i es limitin a ser mers espectadors de l'acord entre socialistes i populars. Certament, no són aritmèticament necessaris, però sí que ho haurien de ser en la seva condició de forces polítiques imprescindibles perquè Pedro Sánchez pugui governar. Si l'acord entre el PP i PSOE són de deu membres cadascun, li haurien d'haver exigit dos membres per a ells que només podien sortir dels escollits pels socialistes. Facilitar la governació a Espanya no només hauria de suposar entrar en els temes autonòmics, sinó ser capaços d'asseure's allà on hi ha el poder de l'Estat, sigui el CGPJ, el consell del Banc d'Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Comissió Nacional del Mercat de la Competència. Una llàstima.