A falta d'una mica més de tres setmanes per al veredicte de les urnes, l'enquesta per a les eleccions basques del proper 21 d'abril elaborada pel Gabinet de Prospecció Sociològica del Govern Basc, que acostuma a tenir una fiabilitat força alta a l'hora d'avançar resultats, ofereix una primera tendència enormement reveladora: el retrocés dels partits anomenats, indistintament, espanyols, espanyolistes o constitucionalistes. Així, mentre que fa quatre anys van assolir 23 escons entre el PSE, el Partit Popular, Elkarrekin Podemos i Vox, ara se'ls en pronostiquen 17, que en són sis menys en una cambra de 75 escons. Una altra dada significativa: cap de les quatre formacions no puja i les dues últimes són al caire de la desaparició. El treball demoscòpic només dona opcions d'aconseguir un parlamentari a la formació de Yolanda Díaz, Sumar.
🔴 Resultats eleccions País Basc 2024, DIRECTE | Última hora de l'escrutini
Si aquestes són les dades en aquest ampli i tan divers espai polític —que obtindria un molt modest 22,6% dels escons— el PNB i Bildu arrasen amb tots els altres parlamentaris, i podrien arribar a obtenir fins a 58 escons. Quan s'analitza la mirada d'un país i la representació parlamentària que tenen les seves diferents formacions, aquesta no és una dada menor. Al contrari, la força on resideixen els seus centres d'única decisió política és ben lluny de Madrid i l'autonomia a l'hora de prendre les seves decisions és molt important. També és evident una altra cosa: tant el PNB com Bildu —el primer amb pronòstic de lleuger retrocés i el segon de creixement molt important— han sabut connectar amb totes les franges de l'electorat basc, fins a aconseguir gairebé expulsar la resta de formacions polítiques de la cambra de Vitòria.
La normalització a Euskadi i els equilibris polítics a Madrid sembla que no donen cap més opció que la continuïtat del govern entre el PNB i el PSE
Veurem si a última hora la victòria se l'emportarà el PNB o Bildu, que sostenen una forta competència. El primer sembla haver tallat la sagnia electoral que patia fa uns mesos i que li vaticinava amb seguretat la segona posició als comicis. L'històric partit d'Andoni Ortuzar sembla haver fet els canvis amb encert, incloent-hi el de candidat a lehendakari, en rellevar Iñigo Urkullu per Imanol Pradales, i dels 31 escons del 2020 podria aspirar a perdre'n, a tot estirar, un parell. Just darrere seu se situaria Bildu, també amb nou candidat, Pello Otxandiano, i que als 21 diputats actuals n'afegiria uns vuit més. Qualsevol de les dues forces basques pot quedar primera. Però, en canvi, sembla que només el PNB està en condicions de poder retenir la lehendakaritza, ja que els parlamentaris socialistes —es mouran al voltant de la desena— li garantiran la continuïtat a la presidència, si compleixen la paraula donada.
La normalització al País Basc i els equilibris polítics a Madrid sembla que no donen cap més opció que la continuïtat del govern entre el PNB i el PSE. Un govern entre el PNB i Bildu, aquestes coalicions que tant ens agraden a Catalunya, sembla que no és al tauler polític, ja que cap de les dues formacions sembla advocar per un acord. De fet, al País Basc, el PSE continua fent de ròtula entre els partits independentistes, on l'eix esquerra-dreta encara continua sent molt important a l'hora de distingir-los i d'impedir aliances, per molt fàcils que puguin ser vistes des de la distància. Catalunya no és Euskadi per moltes coses, també per aquesta circumstància. Si més no, en el passat més o menys recent.