La reunió amb què el PSOE pretenia apaivagar la irritació del president Carles Puigdemont s'ha saldat amb un fracàs absolut. Dues hores i escaig de trobada a Suïssa no han desbloquejat la crisi profunda que tenalla la legislatura espanyola i que ja fa mesos que es troba al caire de l'abisme. Gràficament, un coneixedor dels detalls ocults de la complexa conjuntura política del moment ha assenyalat: "Perquè s'entengui, dels cinc dits d'una mà sobren tots, si es vol parlar dels acords assolits aquest divendres". Els representants del PSOE han encaixat l'amonestació de Puigdemont sense assumir cap compromís que permeti entreveure un clic en la tensió de les relacions actuals.

Els socialistes ja coneixen que Puigdemont espera una resposta positiva de la Taula del Congrés —controlada per PSOE i Sumar— respecte a la seva proposta de proposició no de llei (PNL) en la qual es demana que el president del govern se sotmeti a una moció de confiança. Pel que sembla, els lletrats del Congrés són contraris que es tramiti i es debati la PNL. Hi ha un primer match ball en la reunió de la Taula de dimarts vinent, a la qual Junts concedeix molta importància, fins a l'extrem que el president a l'exili serà entrevistat per TV3 aquella mateixa nit en prime time i la formació independentista vol tenir al sarró un botó tan important com que Sánchez pugui ser obligat pel Congrés a presentar una moció de confiança. Obligat a efectes polítics, que no legals, ja que aquesta és una decisió que només competeix al president del govern espanyol, d'acord amb l'article 172 de la Constitució.

La reunió de Suïssa ha estat un nou inventari per part de Junts dels incompliments del PSOE d'ençà de l'inici de la legislatura

Sánchez i la Moncloa ja van dir dilluns que no pensaven presentar una moció de confiança i que no era a l'agenda. També entenen que obrir un debat sobre aquesta qüestió és per a ells enormement perillós, ja que no fa més que augmentar la sensació de fragilitat de l'executiu. En canvi, els pocs socialistes més pragmàtics partidaris d'acceptar la PNL consideren que es veuria al Congrés el febrer o el març —de seguida arriben les vacances de Nadal, i gener es considera no hàbil per als temes ordinaris— i que ara del que es tracta és de guanyar temps. La reunió de Suïssa ha estat, en aquest sentit, un nou inventari per part de Junts dels incompliments del PSOE d'ençà de l'inici de la legislatura i una rèplica suau per part socialista de l'esforç que ells també estan fent.

Mentre s'esdevenia això a Suïssa, a Santader el president Sánchez es reunia amb els presidents autonòmics, amb ple d'assistència, en un clima molt marcat per la confrontació entre PSOE i PP i la proposta de finançament singular per a Catalunya acordada entre els socialistes catalans i Esquerra Republicana per a la investidura de Salvador Illa. Malgrat que el PSOE ha posat damunt la taula una fórmula de "negociació bilateral i acord multilateral", els barons del PP tampoc no ho accepten, ja que creuen que serà més la primera cosa que no pas la segona. Els independentistes, en aquest cas ERC, només volen la primera, ja que la segona temen que els acosti perillosament al cafè per a tothom.

De la reunió de Santader n'ha sortit un acord: que la pròxima cita de presidents autonòmics sigui a Barcelona. Ha estat la primera vegada que un president de la Generalitat oferia la capital catalana per a aquesta cimera i Pedro Sánchez ho ha acceptat de bon grat. De les 26 reunions fetes fins ara, tan sols cinc han tingut lloc fora de Madrid, i des de l'any 2012, amb Artur Mas a la Generalitat i Patxi López a Ajuria Enea, no hi havia una foto de tots els presidents autonòmics amb el rei d'Espanya a la conferència de presidents. Joan Carles ocupava la Zarzuela i el conflicte territorial començava a prendre força.