La decisió de la justícia escocesa de desentendre's de la petició d'extradició de la consellera Clara Ponsati que havia sol·licitat el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena suma una osca més en la batalla de l'independentisme contra la justícia espanyola. Encara que l'arxivament del tribunal d'Edimburg se sustenta en una qüestió procedimental tan senzilla com que Ponsatí resideix actualment a Bèlgica —una cosa que, d'altra banda, Llarena ja sabia encara que mantenia viu el procés judicial d'extradició— no deixa de suposar un hàndicap, perquè el magistrat del Suprem haurà d'iniciar quan pugui un nou procediment per activar una altra euroordre.

I el quan pugui no és tampoc una qüestió menor, perquè Llarena es va lligar de mans ell solet a l'hora de demanar noves euroordres fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, li contesti unes qüestions prejudicials que ell mateix va sol·licitar quan el tribunal de Brussel·les va tancar qualsevol via de lliurament a Espanya del conseller Lluís Puig. Amb aquestes prejudicials sol·licitades al TJUE, Llarena buscava, sobretot, guanyar temps, perquè la derrota que va patir amb l'extradició de Puig és el preludi de les que vindran amb el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín.

El TJUE va acceptar tramitar per conducte ordinari les prejudicials de Llarena i va situar un temps mort en què les euroordres no són vigents. Per això, la mobilitat dels líders independentistes exiliats és total, en aquests moments, si excloem el Regne d'Espanya, on la justícia europea sembla no tenir-hi cap valor. I, al contrari, el Tribunal Suprem actua impunement, injustament, i sense cap represàlia europea. Per això, aquest estiu, tots ells han pogut apropar-se fins a la Catalunya Nord a gaudir del període de vacances i l'actitud de la policia francesa ha estat, fonamentalment, de suport logístic de la seva seguretat.

Sigui per una cosa o l'altra, no deixa de ser satisfactori comprovar una vegada i una altra que el que fa la justícia espanyola amb interpretacions interessades i desviades de les lleis, i amb l'únic objectiu de perseguir i desactivar l'independentisme, en passar la frontera tot el que a Espanya són victòries acaben sent derrotes. Totes dues es diuen justícia, però només l'europea hi respon.

Per això és tan necessari que la causa catalana passi sempre que pugui la frontera. És l'única garantia d'un judici just i també la millor opció per desemmascarar el que s'ha estat fent aquests últims anys a Espanya amb els dirigents independentistes.