El desavantatge o l'avantatge, depèn de com es miri, de ser una formació política que té vocació d'ocupar el centre polític a Catalunya és que moltes de les seves decisions ni són fàcils d'adoptar, ni tampoc són fàcils d'explicar. Aquest és el dilema des de les passades eleccions catalanes de Junts per Catalunya, un partit que està fora del govern de bona part de les institucions del país: Govern de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona, cap alcaldia de capital de província i només una entre les quinze ciutats més poblades de Catalunya (Sant Cugat del Vallès) i sense poder en tres de les quatre diputacions, tan sols té la presidència a Girona. Malgrat això, té una base electoral important, com es va demostrar a les passades eleccions catalanes en les quals va ocupar la segona posició, darrere del PSC, o a les municipals, on va guanyar a la ciutat de Barcelona. La qüestió per a Junts és doble: com eixampla el seu perímetre electoral i com fa front a la irrupció d'Aliança Catalana i el seu discurs populista sobre la immigració sense allunyar-se del centre polític que intenta recuperar.

Tot això ha estat molt present en la seva decisió sobre què fer amb la moció de censura a Sílvia Orriols, on tots els partits de l'arc municipal de Ripoll, des del PSC a la CUP, li oferien l'alcaldia i que formés un govern a partir dels seus tres regidors, després que el 2023 patís una forta desfeta electoral i passés de vuit edils als tres actuals. Apartar del càrrec Orriols era la decisió fàcil i, de passada, Junts guanyava una alcaldia. Però li cedia una autopista per victimitzar-se i evitar haver de donar comptes de la seva gestió municipal el 2027, un any abans de les eleccions catalanes, amb el convenciment que hi ha a la ciutat del Ripollès que el seu mandat presenta flancs febles importants per ser atacat. Llavors, si era tan evident que no donarien suport a la moció de censura, per què tampoc no van donar suport després de les municipals a un acord de tots contra Orriols? Per què han demorat la decisió fins a deixar que semblés un cop de volant? Segurament perquè la decisió de Junts a nivell nacional, adoptada des de fa un parell de setmanes, havia de fer-se compatible amb l'opinió dels seus regidors i amb el sempre llaminer caramel de l'alcaldia. També perquè es volia conèixer l'opinió científica, no a nivell de bar o de tertúlia local, dels veïns de Ripoll sobre la moció de censura.

Apartar del càrrec Orriols era la decisió fàcil i, de passada, Junts guanyava una alcaldia. Però li cedia una autopista per victimitzar-se

A finals de l'estiu passat, Víctor Lapuente, doctor en Ciències Polítiques per la Universitat d'Oxford i actualment catedràtic a la Universitat de Göteborg, columnista d'El País i col·laborador de la Cadena SER, escrivia un interessant article preguntant-se si les democràcies s'enfortien en establir murs o cordons sanitaris davant els partits i les idees que les amenacen directament o indirectament i s'interpel·lava sobre si s'havia de ser tolerant amb els intolerants. I ho feia tant des del punt de vista dels motius ètics per al cordó sanitari com dels estratègics, abordant la seva efectivitat relativa a dos països referents al sud i el nord d'Europa respectivament: França i Suècia. La seva conclusió és que l'evidència empírica disponible, fins i tot no sent concloent, apunta en la direcció que els cordons sanitaris no són una estratègia efectiva per frenar els partits extremistes. En tot cas, sembla que els reforcen i no sembla que siguin la panacea per a l'estabilitat dels nostres sistemes polítics, finalitzava.

Torno al principi. El que ha de preocupar Junts a partir d'ara no són les crítiques que rebrà per la decisió adoptada a Ripoll, sinó quines seran les seves polítiques per eixamplar el seu perímetre electoral. El PSC va saber passar en poc temps de gairebé la marginalitat política a Catalunya, del 12% dels vots i 16 escons el 2015, al 28% i 42 escons el 2024. Al seu historial està que no va cometre errors a l'hora de perfilar un missatge, seleccionar un votant moderat, construir una alternativa versemblant i seleccionar un candidat creïble. El partit de Carles Puigdemont té avui la seva millor carta per perfilar les seves posicions polítiques a Madrid, on el seu vot és imprescindible per a l'estabilitat parlamentària de Pedro Sánchez i de Yolanda Díaz. Parèntesi: Aliat de l'extrema dreta al matí, segons l'esquerra; soci d'aquesta mateixa esquerra per seguir al poder a la Moncloa a la tarda? Té poca consistència. Però no ha d'oblidar que la seva veritable partida sempre serà a Catalunya o no serà.