Les vergonyoses imatges de gairebé un miler de persones atrapades en un tren de Rodalies durant gairebé una hora, per una avaria de subministrament elèctric, entre Bellvitge i Sant Feliu de Llobregat i després d'aquest temps saltant a la via i posant-se a caminar per poder arribar a l'estació, són la viva imatge del tracte indigne i immoral ofert pel govern espanyol als catalans durant dècades. És clar que els diferents governs catalans en són responsables, ja que el desastre s'ha gestat durant anys, entre enganys, mentides, promeses d'inversions i diverses aixecades de camisa dels diferents governs del PSOE i del PP.
Tots sabem el que ha passat i també la indiferència dels successius governs espanyols davant la demanda dels diferents consellers de torn. Recordo perfectament un dinar amb un ministre, fa bastant més d'una dècada, al qual mirava d'explicar les enormes conseqüències negatives, tant per a empreses com per a treballadors, del funcionament de la xarxa de Rodalies. Des de l'estrès dels centenars de milers de persones que l'utilitzen diàriament fins a les enormes pèrdues per a milers i milers d'empreses. No donaré detalls de la persona que, amb un cert menfotisme i també un aparent avorriment, m'escoltava, però era del mateix partit que avui ocupa la Moncloa.
Hem convertit en quelcom habitual que Rodalies mai no funcioni
La seva resposta va ser encara més decebedora: "Però i l'Ave? Els catalans mai no valoreu l'esforç que fem des de Madrid". Un tren d'alta velocitat que, per cert, ja comença a ser normal que els horaris tampoc no els compleixi. Mentrestant, l'empipament amb Rodalies creixia i els anys transcorrien, el problema es cronificava i ningú no se'n fa responsable. Hem convertit en quelcom habitual que mai no funcionin, que es vagi anunciant la transferència de les competències en pomposes rodes de premsa i es demanin disculpes i més disculpes cada vegada que hi ha algun problema. Que, de fet, aquesta última setmana, ha estat cada dia. Certament, sona a ingenu repassar les declaracions del director de Rodalies de Catalunya, Antonio Carmona, coneixedor de primera mà dels problemes existents i bon professional, quan el 12 de novembre passat va emfatitzar que "Ara sí, a Renfe, ens sentim acompanyats per la Generalitat", pel fet que totes dues administracions són del mateix partit.
La jornada ha tingut un altre actor polític important: el ministre Óscar Puente. El sempre loquaç ministre s'ha evaporat i a les seves actives xarxes socials ens ha parlat de la seva visita a Jaén, de la seva emoció en signar el llibre de la Diputació davant un retrat de Miguel Hernández i de les pluges a Múrcia. En els cinc dies de caos, només n'hem sabut alguna cosa per un tuit en què assenyalava, dilluns passat a les 18 hores, que Roda de Bará ja estava en funcionament, cosa que no era veritat, sinó que a aquella hora s'havien iniciat els primers problemes. Per cert, tampoc no en sabia el nom, ja que és Roda de Berà. Unes paraules demanant perdó no haurien solucionat el caos d'aquest divendres, però, si més no, hauria demostrat que tenia una mínima educació.
La paciència dels ciutadans no és il·limitada, per més que el poder polític pensi sempre que pot canalitzar el malestar de la gent. Un dia hi haurà un problema greu i quan això passi no haurà passat per casualitat, sinó per esgotament.