Més de 48 hores després del petó sense consentiment del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, a una de les jugadores, la futbolista Jenni Hermoso, aquest continua aferrat al seu càrrec. Com esperant que la tempesta amaini, ja que creu que disposa dels ressorts mediàtics i esportius perquè el seu comportament inacceptable acabi oblidant-se i l'episodi formi part d'un escàndol més d'una presidència amb diversos episodis polèmics. I, de vegades, això és del tot impossible, ja que aquesta instantània és com un fragment de la història que sempre hi serà per recordar-nos la línia vermella entre la decència i la indecència, entre el que està permès i el que està prohibit, i entre el que és legal i el que és l'il·legal.

Les imatges són vergonyoses, es mirin com es mirin. No només aquesta, sinó també una altra a la llotja engrapant-se els genitals. La inacció dels diferents estaments —què fa la Fiscalia?— o la cobertura mediàtica de la premsa madrilenya, en molts casos buscant una certa complicitat amb Rubiales, suposa un retorn a una Espanya masclista i casposa que les lleis miren de superar, però que personatges inadequats per a un càrrec públic proven de recordar-nos diàriament.

No hi ha mitjà de comunicació estranger —des de la CNN fins a The New York Times, des de L'Equipe fins a The Guardian— que no hagi mostrat als seus lectors o espectadors el masclisme de Rubiales. Havent-hi com hi ha nou jugadores del Futbol Club Barcelona a la selecció, també s'espera un acte de condemna del club blaugrana, ni que sigui com a mesura de protecció de les seves jugadores, en aquest cas, treballadores. O patrocinadors especials com Iberdrola, barrejats amb la immundícia que està sortint a la llum pública, no hi tenen res a dir?

Amb el pas dels dies, la tempesta ha esdevingut un diluvi i cada notícia que coneixem aprofundeix en la gravetat de l'assumpte. Que si Rubiales la va pressionar perquè aparegués amb ell al vídeo on demanava aparentment disculpes, al·legant que el seu lloc com a president estava en discussió i necessitava el seu suport, que Hermoso no li va donar. Que si el comunicat que es va fer públic al cap de poques hores del petó no consentit i que es va atribuir a la futbolista i va ser distribuït per la RFEF potser tampoc no era seu.

En fi, un despropòsit sobre el qual ja han començat a arribar les primeres denúncies, a més de la crítica política des del PP fins a Sumar. Si no hi ha dimissió, cal iniciar el procediment per cessar-lo, començant, encara que sigui llarg, per una denúncia del Consell Superior d'Esports, depenent del ministeri de Cultura de Miquel Iceta, davant el Tribunal Administratiu de l'Esport. Amb les declaracions ja no n'hi ha prou.