Gabriel Rufián i Míriam Nogueras tornaran a trobar-se al pròxim Congrés dels Diputats després que els dos han estat designats caps de llista d'Esquerra Republicara i de Junts per Catalunya. I ho faran després d'unes eleccions el pròxim 23 de juliol que se celebren en unes condicions francament difícils per als partits independentistes, perquè la polarització esquerra-dreta serà màxima donat que hi pot haver alternança de govern a Espanya i una entrada de Vox a l'executiu -dues condicions que juguen a favor del PSOE i del PSC a Catalunya- amb l'accés d'Alberto Núñez Feijóo a ocupar el palau de la Moncloa, cosa que acabarà obrint una esquerda en les expectatives de Junts.

Dit de forma ràpida, si els republicans van ser capaços d'absorbir una part del vot socialista o dels comuns el 2019 fins a encimbellar Rufián a la primera posició, quan va assolir 13 dels 48 diputats, la situació als comicis del juliol és sensiblement diferent per a ells i més difícil. En el cas de Junts, que va aconseguir vuit diputats i va ser tercera força política darrere dels 12 del PSC, en canvi, tot el que no sigui créixer serà un mal resultat. En qualsevol cas, el risc més gran que tenen totes dues formacions és no ser capaços de resistir l'onada espanyolista que es produirà, i acabar sent víctimes del vot útil.

Per si tot això no fos ja un problema per a ERC i Junts, s'hi suma la forta pulsió abstencionista que s'està duent a terme des de diferents plataformes polítiques. Ja es va percebre a les municipals, sobretot a través de les xarxes socials, i res no fa pensar que en les espanyoles vagi a menys. Aquest vot de càstig a les formacions independentistes acaba sent, indirectament, un vot a favor dels partits espanyolistes, però els qui el promouen ho saben perfectament i el que volen és un canvi de rumb tant en els republicans com en els juntaires.

Rufián i Nogueras tenen una altra cosa en comú: el suport granític dels màxims dirigents dels dos partits. Així es pot dir sense embuts que són els candidats d'Oriol Junqueras i Jordi Turull, que han apostat fort perquè encapçalessin les respectives candidatures per Barcelona. En el cas del secretari general de Junts ha demanat fins i tot a l'exconseller d'Economia Jaume Giró que renunciés a presentar-se a les primàries, per deixar el camí lliure a l'actual presidenta del grup parlamentari de Junts al Congrés dels Diputats.

En qualsevol cas, i més després de les recents eleccions municipals, ningú no discuteix, en principi, al PSC les màximes opcions per guanyar les espanyoles a Catalunya i, en canvi, tothom pronostica una batalla important per a la segona plaça que, fins i tot, amb el vent de cua pot arribar a disputar el PP, si assegura una posició forta a Barcelona i Tarragona.