Acaba d'arribar a Andorra en visita privada el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Ho ha fet sigil·losament, sense terrabastall, gairebé sense que se sàpiga, ja que la policia andorrana ha donat la informació amb comptagotes sobre la seva estada i tan sols ha confirmat que sí, que havia arribat, juntament amb la seva família, amb motiu del campionat del món de BTT —bicicletes tot terreny— que se celebra a Arinsal i del qual, suposadament, és un gran aficionat i ha assistit amb la seva dona i les seves filles a algunes proves. L'agenda de la Moncloa no ha informat del viatge de cap de setmana al principat andorrà —algú devia pensar que així tampoc no s'hi donaria gaire volada informativa i segur que alguna crítica s'estalviaria—, ja que forma part de la seva agenda privada i és el mes d'agost.

Encara que no consta que s'hagi de celebrar cap trobada oficial amb les autoritats andorranes, no està de més recordar que l'última visita d'un president del govern espanyol a Andorra, el gener de 2015, amb Mariano Rajoy al capdavant de l'executiu espanyol, va tenir unes conseqüències nefastes, que només hem sabut amb els anys, ja que estava en marxa, des de 2012, l'operació Catalunya i, actuant de manera activa a Andorra, des de 2014, que hi hagi constància. Fruit d'aquella actuació il·legal per desacreditar l'independentisme, es va acabar confiscant un banc, després que l'autoritat financera andorrana i el Banc d'Espanya realitzés una intervenció immediata d'ambdues entitats financeres. Prèviament, el govern espanyol havia facilitat a posta informació falsa al govern americà, el març de 2015, que desembocaria en què el FinCEN —l'oficina del tresor dels EUA que recopila i analitza informació sobre transaccions financeres— emetés una nota per blanqueig de capitals.

És obvi que hi ha un interès per mantenir l'opacitat existent, i aquí PP i PSOE, si poden, s'ajuden, discretament

Tot era fals, una tosca maniobra del govern espanyol, i al cap de poc temps, el FinCEN acabaria retirant la nota, sense sancions de cap mena ni a l'entitat, ni als directius. A Espanya, la justícia i el Sepblac han deixat constància de la innocència de Banca Madrid i dels seus directius. Però el mal ja estava fet, la família Cierco, els germans Higini i Tito, va perdre l'entitat financera i d'això, el mes de març vinent, en farà deu anys. Tot això, enmig d'un calvari judicial, empresarial i reputacional que si no ha anat a més, no ha estat perquè el govern espanyol no fes el possible. Fins i tot ara, amb un govern d'un altre color polític i amb Pedro Sánchez al capdavant es posen totes les traves per aclarir la veritat. La justícia espanyola va denegar el mes de juliol passat la comissió rogatòria internacional que citava Rajoy, Montoro i Fernández Díaz i la fiscalia es va alinear amb l'Audiència Nacional.

És obvi que hi ha un interès per mantenir l'opacitat existent, i aquí PP i PSOE, si poden, s'ajuden, discretament. No s'obrirà en canal l'estat espanyol a Andorra i sortir a la llum pública totes les irregularitats que es van produir. És més fàcil declarar al Congrés dels Diputats que hi va haver moviments il·legals a càrrec de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, amb la implicació en ple del Ministeri de l'Interior i l'aquiescència de Rajoy, que tractar d'esbrinar la veritat. Fer veure que a Andorra no va passar res i que sempre és millor aprofitar el viatge per descansar i anar amb bicicleta. L'empresa Grant Thornton, una de les firmes líders a nivell mundial de serveis d'auditoria i consultoria, va fer, fa uns mesos, una valoració del cost que per a Espanya podria arribar a tenir l'operació Catalunya a Andorra i les seqüeles de la confiscació de la Banca Privada d'Andorra i el Banc de Madrid i el va xifrar molt a prop dels 700 milions d'euros. Però això no sembla importar a cap de les autoritats espanyoles, ja que l'efecte polític buscat es va acabar aconseguint.