La confessió d'aquest dijous del facilitador i empresari Víctor de Aldama a l'Audiència Nacional, implicant Pedro Sánchez en la trama del cas Koldo, és enormement greu i té un cert component de fet històric. És la primera vegada que un president del govern espanyol en exercici apareix directament assenyalat en un cas de corrupció per un dels acusats. Evidentment, parlem d'una acusació que haurà de ser provada per Aldama a partir de proves que afirma tenir i que posarà a disposició de la justícia. La convulsa situació política a Espanya ha pujat, sens dubte, una mica més que un esglaó amb aquestes acusacions que afecten, a més de Pedro Sánchez, l'exministre José Luis Ábalos, que hauria cobrat 250.000 euros en efectiu; el seu assessor Koldo García, 50.000 euros més en mordidas pels contractes investigats; el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, que hauria demanat també diners i a qui li haurien lliurat 15.000 euros i, finalment, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, que hauria demanat a la trama 50.000 euros.
Tots els citats han anunciat, lògicament, querelles contra Aldama, empresonat fins a la nit d'aquest dijous i ja lliure, i des de l'entorn del qual s'assegura que està disposat a descobrir el pastís. Amb les seves acusacions, l'aconseguidor i empresari també es col·loca una soga al coll, ja que s'implica personalment en la comissió d'un delicte. Una altra cosa és, per descomptat, que tot sigui fruit d'una estratègia de defensa en la qual primer fa unes acusacions i a partir d'aquí sol·licita la seva llibertat provisional, aportant alguna de les proves de les imputacions que ha realitzat. Un primer pas per aconseguir un acord amb la Fiscalia Anticorrupció que rebaixi la seva petició de condemna col·laborant amb l'aportació de proves que anirien sortint. El fet que Anticorrupció hagi entrat ja en el joc al cap de poques hores de la declaració d'Aldama, i en demanés la llibertat amb mesures cautelars, evidencia clar i net que la negociació ja s'està produint. Pel que fa a la seva famosa foto amb Pedro Sánchez, en un míting del PSOE el 2019, Aldama ha explicat que li van demanar que anés a l'acte perquè el president volia parlar amb ell i conèixer-lo personalment. Sánchez li hauria donat les gràcies pel que estava fent per la seva dona.
L'horitzó judicial del PSOE i de Pedro Sánchez és enormement complicat
Sánchez ho ha negat tot, assenyalant que eren invents i mentides i ha dit que està tranquil. Ábalos, que eren afirmacions difamatòries i falses. El grup socialista va rebre amb aplaudiments el president del govern espanyol quan va anar al Congrés dels Diputats per votar el paquet fiscal que ha tirat endavant a empentes i rodolons, prometent a tort i a dret als seus socis que satisfarà les seves demandes a través d'un reial decret llei o d'una proposició de llei que acabi gravant les energètiques... i posant en risc inversions a Catalunya. Serà empíricament impossible tenir-los a tots contents, però això serà a partir del matí d'aquest divendres, perquè aquest dijous del que es tractava era d'arribar viu a la nit, cosa que sí que el president espanyol ha aconseguit. Dependrà de Junts com acaba aquest capítol de les energètiques, que ara els socialistes miraran de rebaixar el que calgui perquè acabi sortint sense irritar Sumar, Esquerra, Podemos i Bildu. Però com que no tots poden guanyar alhora, veurem si la cintura política de Junts és suficient per acabar bé el que va començar bé i se li ha anat complicant.
Fa temps que ho dic: l'horitzó judicial del PSOE i de Pedro Sánchez és enormement complicat. No es tracta d'una única causa, ni d'un únic imputat. La reguera s'estén per jutjats diferents, i políticament i familiarment l'últim destinatari és el president espanyol. En el dia a dia, hom pot fins i tot pensar que no estan passant grans coses i que hi ha notícies bones i dolentes per igual. Però si s'adopta una certa perspectiva, a part del cas Koldo que investiga el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno, hi ha el del jutge Juan Carlos Peinado, que ha imputat Begoña Gómez, la dona de Sánchez, per diversos delictes; el jutjat número 3 de Badajoz, que té obertes diligències contra David Sánchez, germà del president, per delictes de corrupció; el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, imputat pel Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets i al despatx del qual es va personar la Guàrdia Civil i es va emportar un material ingent, molt superior al que suposadament es pretenia aconseguir i, en conseqüència, penalment sucós. Aquests són alguns dels casos més rellevants tan sols al front judicial i la seva evolució trimestre a trimestre és molt preocupant per al govern Sánchez.
El frame de la jornada va quedar completat amb la peculiar manera d'Alberto Núñez Feijóo d'obrir la possibilitat d'una moció de censura, per a la qual avui no té prou vots. Lluny de prendre la iniciativa política i arremangar-se per intentar obtenir-los, com va fer Pedro Sánchez el 2018, Feijóo es va oferir a liderar-la si algun soci de Sánchez està disposat "a posar fi a aquesta agonia". Home, la política és quelcom una mica més complicat que esperar a la haima que et vinguin a buscar per aclamació popular. En general, va just a l'inrevés. El candidat s'arremanga fins al coll i, fins i tot així, de vegades no se'n surt. Aquesta aparent desgana de Feijóo ha de tenir a veure amb tenir a l'abast molta informació del que anirà passant o donar per descomptat que no té cartes guanyadores, en cap supòsit —si més no, ara per ara— per a una moció de censura.