A l'espera de com quedi el nou redactat de la llei d'amnistia que es donarà a conèixer en les pròximes hores, i que serà sotmès a aprovació el matí d'aquest dimecres en la comissió de justícia del Congrés dels Diputats, el més cert de tot plegat és que la llei es modificarà. Totes les declaracions del PSOE i de Pedro Sánchez sobre la impossible modificació de la llei, l'obligat compliment amb Europa, l'última proposta és l'última proposta, i frases per l'estil han topat de cara amb la realitat: sense una llei acceptada pels independentistes, no hi ha legislatura espanyola, i Junts per Catalunya estava disposada a tombar el vell projecte de llei si no s'eixamplava el perímetre.

Dues eren les reclamacions i totes dues es modificaran: terrorisme i traïció. També es modificarà la malversació, en aquest tema fent cas al dictamen de la Comissió de Venècia sobre l'amnistia, l'esborrany de la qual va ser filtrat la passada setmana pel govern espanyol com a salvavides al trencaclosques en què havia convertit el ministre de Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, la negociació. Per cert, el promotor de les línies vermelles al text que volia Junts ha anat abaixant les barreres a poc a poc. Aquí tenim una de les explicacions del perquè una negociació de setmanes ha durat mesos. El redactat del terrorisme, sobre el qual han girat bona part dels debats, inclou només aquells delictes que hi tenen a veure en termes del dret internacional i no segons el restrictiu Codi Penal espanyol. En el cas de la traïció passa una cosa similar i allunya sobre el paper situacions imaginatives de la justícia espanyola que hem vist amb Manuel García-Castellón i amb el jutge Joaquín Aguirre.

Tres reflexions més. L'estratègia del PSOE s'ha anat erosionant amb els successius impactes mediàtics de les últimes setmanes. Després de la dolorosa derrota a Galícia, l'escàndol del cas Koldo, que va passar a ser el cas Ábalos, d'allà el cas Armengol i, finalment, el cas Sánchez. Avui el president del govern espanyol està enmig de dos casos de corrupció de fort recorregut: el cas de les mascaretes i el rescat d'Air Europa. En tots dos, el nexe és Sánchez i la seva fortalesa ja s'està ressentint. La legislatura ha començat a trontollar i ni l'amnistia ni els pressupostos no són, ara com ara, una taula de salvació segura a mitjà termini. Això ho sap el PP, que no deixarà anar la presa, i ho comencen a notar els socialistes que intenten, sense èxit, buidar l'aigua d'un bot amb massa forats.

Sense una llei acceptada pels independentistes, no hi ha legislatura espanyola, i Junts per Catalunya estava disposada a tombar el vell projecte de llei si no s'eixamplava el perímetre

Segon, amb l'amnistia aprovada, s'inicia una nova legislatura. No és el punt final per a Sánchez, sinó el principi de la fase dos. Què està disposat a cedir per continuar al govern? La negociació de pressupostos donarà les primeres pistes, però la vicepresidenta Montero no té, ni de bon tros, els comptes públics aprovats. Ara comença el seu autèntic Himàlaia. Tercer, una bona llei d'amnistia no garanteix una solució ràpida de tots els casos pendents de judici o jutjats, ni en dona una garantia total. Pensar que la justícia espanyola ho posarà fàcil amb aquest govern és una utopia. Si no, ja ho veurem. Però la llei hi serà per al present i per al futur. L'aprovació només la podia fer el PSOE, les altres coses depenen de conjuntures polítiques presents o futures.

També serà interessant veure els moviments de la justícia espanyola a partir d'ara. Perquè si alguna cosa està clara, és que el xoc de poders entre el legislatiu i l'executiu, d'una banda, i el judicial, per l'altra, donarà en els pròxims temps molts titulars. La guerra ja no és de trinxeres, sinó en camp obert.