Entre copes i canapès de Nadal al palau de la Moncloa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha rebaixat i tret ferro a l'advertiment de Junts i el seu president, Carles Puigdemont, que li demana que presenti una qüestió de confiança al Congrés dels Diputats. Sánchez, al revés, li ha aconsellat que rebaixi la confrontació perquè els votants independentistes, segons ell, no volen el xoc amb el PSOE per temor d'un govern PP-Vox. Amb un cert to condescendent, ha assenyalat que veu coherent una reunió entre ambdós, però que no ho té encara a la seva agenda. Una frase, d'altra banda, que no és nova, ja que fa un any ja va dir el mateix, estant el suport a la investidura que li va atorgar amb els set diputats de Junts molt més recent. I poc més per part de Sánchez, més enllà de reiterar que igual sí que s'arriba a un acord per delegar les competències en immigració a la Generalitat o sobre que els Mossos s'encarreguin de la seguretat a ports i aeroports, però que l'important seria presentar els pressupostos de l'Estat en el primer trimestre de l'any vinent, cosa que continua predicant que és possible.

És evident a hores d'ara que l'envit de Puigdemont i de Junts instant-lo a presentar una qüestió de confiança ha desaparegut de l'equació socialista i el president del govern espanyol no contempla de cap manera que aquesta situació es produeixi. En un món en què tot va molt de pressa, la qüestió és que la pilota ha tornat a Junts en menys de 48 hores, ja que va ser el passat dilluns quan, amb una certa solemnitat, el president a l'exili va oferir una compareixença de premsa a Brussel·les instant-lo públicament a presentar-se a la qüestió. Tenint en compte que no n'havia realitzat cap des de la seva presència a Barcelona després de la sessió d'investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, el mes d'agost passat, les seves paraules van sortir amb força des de la capital comunitària. Fins i tot es va presentar una proposició no de llei per part de Junts en la qual es demanava una votació al Congrés que instés Sánchez a fer-ho. Una iniciativa legislativa que ara com ara es perd entre la negativa dels lletrats i jocs de mans de la Taula de la Cambra Baixa discutint com es pot no arribar a tramitar per la matèria a abordar, que s'entén que només és competència del president del govern espanyol.

Pedro Sánchez no deixa de propagar que res no perilla, que tothom va de farol i que el seu objectiu continua sent esgotar la legislatura. Sentint ploure

No és exagerat utilitzar aquella expressió col·loquial que Sánchez fa com qui sent ploure, que es fa servir per denotar el poc valor que es dona a allò que s'escolta o passa. Míriam Nogueras, la presidenta del grup parlamentari a Madrid, no va poder utilitzar una expressió més gràfica al Congrés dels Diputats perquè s'entengués la profunditat del que el seu cap a Brussel·les havia afirmat 48 hores abans: "Saben perfectament que no anem de farol, moguin el cul i facin la seva feina". I res no es mou a la Moncloa. Bé, sí: es llança una visió optimista de la situació econòmica i la promesa que aquest escenari permetrà que es pugui aprofundir en els autogoverns català i basc. Preguntat pel finançament, ha repetit el mantra del 'cafè per a tothom': "Hi haurà singularitats en la negociació i multilateralitat en l'acord". O sigui, res nou a l'horitzó. Continuar igual i si et va bé ho agafes i si no ho deixes. Nervis pocs a les files socialistes i, utilitzant un llenguatge futbolístic, alentint la pilota perquè res no passi.

Veurem si hi ha segon moviment per part de Junts i en què consisteix. El primer no ha tingut, aparentment, efecte. O si l'ha tingut ha estat per la via parlamentària on la reunió sobre l'impost a les energètiques amb els partits de la investidura s'ha fet sense Junts i el PNB, que no pensen acceptar, almenys els primers, ni un reial decret, ni un decret llei que vetaran d'acord amb el comunicat al govern espanyol. Hisenda va dient el contrari i Montero segueix així el seu cap i també fa com si sentís ploure. La política espanyola sembla haver entrat en bucle: un govern sense suports, un PP amagat sense voler moure's per intentar buscar suports, una cosa molt difícil, i un partit com Junts temptejant el terreny per no fer moviments en fals que li surtin massa cars. I al límit de l'abisme Pedro Sánchez, que no deixa de propagar que res no perilla, que tothom va de farol i que el seu objectiu continua sent esgotar la legislatura. Sentint ploure.