No ha passat desapercebuda la profusió de banderes espanyoles en l'acte polític del PSOE de diumenge passat celebrat a Ifema, el recinte firal de Madrid. Unes banderes que no han aparegut per casualitat, sinó que eren repartides profusament a l'entrada pels organitzadors de l'acte i que contrasten amb la realitat dels últims temps als mítings de Pedro Sánchez i del PSOE. És obvi que el PP l'ha desplaçat amb la seva oposició a la llei d'amnistia, les acusacions de venuts als independentistes i de traïdors a Espanya, d'una franja del seu electorat més conservador. A més, els votants socialistes s'han vist atrapats entre dos focs: el del vell PSOE, amb els seus referents històrics, Felipe González i Alfonso Guerra, fent campanya en contra de l'amnistia, i el del partit actual, amb Pedro Sánchez al capdavant, que molt unànimement avalen la decisió del secretari general.

Aquest dilluns, a més, per deixar clara la seva aposta, els estrategs de Ferraz han incorporat la bandera "rojigualda" al cartell que ha aparegut en més fotos de la seu on es reuneix el comitè executiu. Així, aquest dilluns, el lema Siempre Adelante, que figurava al cartell situat just darrere d'on s'ubica la presidència, ha estat substituït per l'España Avanza amb la bandera enganxada a la lletra A. Un canvi subtil i una resposta a les acusacions rebudes. És obvi que l'amnistia ha tingut un desgast provisional per al PSOE i que en la seva tramitació parlamentària, que serà llarga, continuarà deixant plomes. Les enquestes que es van publicant així ho demostren, i de poc serveix constatar que ells mateixos han estat la principal font del desacord amb una part de les seves bases, ja que se'ls va prometre una cosa i ara, per necessitats postelectorals, han hagut de virar la barca sense cap pausa en el trajecte.

Al PSOE el preocupen, a curt termini, tres processos electorals

Al PSOE li preocupen, a curt termini, tres processos electorals: el de les europees i els de les eleccions basques i gallegues. El més delicat serà, sens dubte, el de les eleccions al parlament d'Estrasburg i Brussel·les, que se celebraran a principis de juny. En les últimes que es van celebrar, el 2019, el PSOE li va treure més de deu punts al Partit Popular i vuit escons, ja que els socialistes van arribar als 21 parlamentaris, mentre els populars no van passar de 13. Ara, aquestes xifres no es repetiran ni per casualitat i l'únic dubte és per quants punts s'imposarà el partit d'Alberto Núñez Feijóo. A més, no s'ha de ser cap expert analista per saber que els populars intentaran convertir aquests comicis en una espècie de plebiscit a la llei d'amnistia, que encara no estarà aprovada, ja que el PP ha dissenyat una campanya d'alentiment que farà saltar pels aires les previsions que s'havien fet.

Segurament, abans se celebraran els comicis bascos, malgrat que la legislatura no venç fins a finals de juliol. En aquests comicis, tradicionalment, PSOE i PP s'hi juguen poc perquè són el PNB i Bildu qui més arrisca. Els primers, espantats, sens dubte, pels últims resultats electorals, han jubilat precipitadament Iñigo Urkullu i han situat a la pista central el biscaí Imanol Pradales, tota una sorpresa, encara que molt en norma de la casa, el fet de deixar clar que en la bicefàlia basca, el partit passa sempre per davant. Bildu també està en procés de canvi i aquest dilluns s'ha sabut, definitivament, que Arnaldo Otegi no serà candidat i que s'inicia un procés de rejoveniment al capdavant de l'organització. PSOE i PP es veuran les cares en les posicions tercera i quarta, amb possibilitats de millorar tots dos.

A Galícia és on Sánchez té més opcions, ja que amb la marxa de Feijóo ha quedat al capdavant Alfonso Rueda, un candidat amb menys renom. Veurem com juga les seves cartes el PP gallec i quan les convoca, perquè el termini acaba al mateix temps que al País Basc, ja que totes dues eleccions autonòmiques s'acostumen a encavalcar. Si Feijóo perdés el govern a la seva terra i no obtingués la majoria absoluta, se li obriria un problema seriós. Per contra, si l'assoleix, tindrà una bona base a Madrid per abordar, segurament, un assalt a la Moncloa quan toqui.