Sánchez, una investidura amb fòrceps

És evident que en una investidura el guanyador és qui obté la confiança de la cambra legislativa, i des d'aquest punt de vista Pedro Sánchez s'ha endut la grossa. Semblava que no tenia opcions el 28 de maig quan va perdre les eleccions municipals i, per a sorpresa de tothom, l'endemà va convocar les eleccions espanyoles per al 23 de juliol. Primer cop d'efecte: d'un cop de ploma es va escapolir dels crítics, que eren legió, i tots van córrer a provar de conservar la seva acta de diputat. Així, va domesticar el partit i va guanyar temps, una cosa que en política és clau quan les coses et van en contra. Contra vent i marea va destrossar les enquestes del 23-J i el Partit Popular i Vox no van guanyar per majoria absoluta les eleccions. Nou baló d'oxigen: si bastia una majoria de tots contra PP i Vox, conservaria la Moncloa. Però hi havia un però, i no menor: havia de recollir rodet de tot el que havia declarat abans i festejar Carles Puigdemont —que ràpidament va passar de ser denominat pròfug a ser tractat com a president— perquè sense els seus 7 vots no hi havia partit.

Només cal llegir l'acord polític subscrit entre el PSOE i Junts i el que s'hi diu per concloure que el president espanyol, llavors encara en funcions, va fer els deures a fons i sense cap rubor. No era el primer: José María Aznar va passar, en un tres i no res, a declarar públicament el 1996 en una entrevista a TV3 que parlava català a la intimitat, en un acte d'empatia i mesurat al mil·límetre que li van demanar els aleshores dirigents de Convergència i Unió. Sánchez va canviar la seva posició sobre l'amnistia i en un exercici de franquesa poc habitual va declarar al comitè federal del seu partit que calia fer de la necessitat virtut i lligar com fos els vots de Puigdemont. També va superar aquest exercici, i amb la majoria absoluta de 179 vots al sarró va encarar aquest dimecres la Carrera de San Jerónimo.

Per uns instants, Sánchez va aixecar el peu del fre i es va ficar en un embolic amb Junts en parlar de l'amnistia com un acte de gràcia i de perdó, quan és una figura jurídica per revertir circumstàncies polítiques excepcionals. Aquest punt de frivolitat va provocar un petit incendi, que Santos Cerdán va apagar el més ràpid que va poder i que es va visualitzar en un Pedro Sánchez timorat a l'hora de contestar Míriam Nogueras per evitar un nou error. Superat aquest últim obstacle, però que va fer evident que aquesta legislatura requerirà un cuiner capaç de lligar salses impossibles, Sánchez va assolir aquest dijous els diputats esperats i els necessaris per arrencar la legislatura.

Sánchez cometrà un error si repeteix l'esquema de la legislatura anterior i es dedica més a enganyar que no pas a complir els seus compromisos

Veurem si aquest Pedro Sánchez és un Sánchez nou o és el de sempre. Cometrà un error si repeteix l'esquema de la legislatura anterior i es dedica més a enganyar que no pas a complir els seus compromisos. Esquerra el collarà més que els anys anteriors i Junts no té marge per no ser exigent. Començarà a patir-ho a la primera reunió de la taula de negociació, que se celebrarà, si no es canvia el calendari i el lloc, a començaments de la setmana vinent a Suïssa amb els negociadors del PSOE —entre els quals José Luis Rodríguez Zapatero—, els de Junts, amb Carles Puigdemont al capdavant, i l'equip verificador internacional per complet.

L'experiència d'aquests mesos, tant de Junts com d'Esquerra, els ha ensenyat que els socialistes només afluixen la corda en situacions límit. Mentrestant, la seva aposta és la de pagar el preu més baix possible i en el termini més llarg. A l'hora d'aprendre aquest joc, sempre hi han tingut bastant poca traça els qui han hagut de negociar amb Espanya, que —com a estat que és— té una plantilla ben afinada, en la qual més aviat que tard solen comportar-se amb els seus socis com en el conte de l'escorpí i la granota. I Sánchez ha demostrat que és, entre tots ells, un exemplar gairebé únic, que no pot deixar de ser qui és, ni d'actuar en contra del seu costum, ni de cap altra manera de com ha après a comportar-se.