Amb el pas endavant fet per la ministra d'educació i portaveu del govern, Pilar Alegría, d'optar a la secretaria general del PSOE d'Aragó, que tindrà lloc la primavera de l'any vinent, Pedro Sánchez ensenya definitivament les seves cartes sobre com pensa tornar a recuperar el poder territorial perdut pels socialistes en els últims anys. El Consell de Ministres passa a ser la gran plataforma de promoció dels nous barons i baronesses per desplaçar el PP, que actualment governa en 11 comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla, quedant als socialistes espanyols les presidències de Castella-la Manxa, Astúries i Navarra, a més de Catalunya. A les altres dues, el PNB presideix el País Basc i Coalició Canària les Illes Canàries.

Amb Alegria serien ja quatre els ministres que regirien les seves organitzacions territorials, ja que Óscar López, ministre per a la Transició Digital i de la Funció Pública, acaba de ser nomenat secretari general del PSOE a Madrid després del conflicte obert amb Juan Lobato, que va ser forçat a dimitir per enregistrar en un notari la seva conversa després de la filtració dels e-mails d'Ayuso. Lobato, tècnic d'hisenda, va buscar protegir-se davant de futures imputacions i això va ser considerat, tan bon punt es va saber, com un acte de deslleialtat amb el partit. Àngel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i de Memòria Democràtica, dirigeix el PSOE canari des de 2017 i entre 2019 i 2023 va presidir el govern canari. Finalment, Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats, dirigeix la secretaria general del PSPV-PSOE des de març de 2024.

Sánchez pretén comptar amb un control estricte del PSOE a tots els territoris per resistir si abans cau el govern espanyol i el PP arriba a la Moncloa

A aquest pòquer de barons territorials cal afegir Salvador Illa, en aquest cas secretari general del PSC, i que va ser ministre de sanitat abans de ser candidat a la Generalitat el 2021 i finalment president el mes de maig passat. Illa governa en solitari malgrat que té 42 de 135 diputats i fins a la data ho fa amb certa comoditat, ja que tant ERC com els Comuns li han facilitat l'inici de la legislatura. Veurem si ara que els republicans han tancat el seu procés congressual canvien d'estratègia. Aquesta tranquil·litat, tanmateix, no li ha permès encara presentar els pressupostos de la Generalitat, una cosa que confia poder fer en el primer trimestre de l'any vinent. Presentar els comptes públics a Catalunya en temps i forma s'ha convertit aquests últims anys en una veritable cursa d'obstacles i en els últims 15 exercicis només el conseller Jaume Giró va aconseguir que s'aprovessin tal dia com aquest dilluns, el 23 de desembre de 2021. En tots els altres casos, o s'han prorrogat o s'han aprovat ja bé entrat l'any.

Encara que la legislatura espanyola és a l'UCI, el govern espanyol ha perdut clarament la majoria d'investidura i el pròxim 7 de gener haurà de donar llum verda a la iniciativa legislativa de Junts que obliga Pedro Sánchez a presentar una qüestió de confiança si no vol quedar-se sense el suport dels independentistes pel que queda fins al juliol de 2027, el secretari general del PSOE pretén lliurar la batalla territorial amb el PP en les pròximes autonòmiques i municipals. També, comptar amb un control estricte de l'organització a tots els territoris per resistir si abans cau el govern espanyol i el PP arriba a la Moncloa. Amb Sánchez tot té un objectiu i el manual de resistència continua sent el seu llibre de capçalera.