Amb el recurs fàcil de reivindicar la participació en l'aprovació del 155, la posterior suspensió del Govern i el control de les institucions d'autogovern, el president del govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos, Pedro Sánchez, clou la volta completa de 360 graus per tornar allà on era a la tardor del 2017. I no ho ha fet a qualsevol lloc, ni tampoc a l'atzar: a Sevilla, en l'engegada de la seva gira per tota la geografia amb què pretén retallar la distància que li porta el Partit Popular a Espanya, tant a les eleccions municipals del pròxim mes de maig com a les posteriors espanyoles que, encara que no tenen data, s'han de celebrar a tot estirar a finals del 2022 o el gener del 2023.

Si no fos perquè el president del govern espanyol ha perdut bona part del crèdit, la seva estratègia per encavalcar-se amb el PP d'Alberto Núñez Feijóo podria donar-li algun rèdit. El que passa és que des de l'octubre del 2017 li hem vist fer tots els papers de l'auca: avalar Rajoy per suspendre l'autonomia de Catalunya (octubre del 2017), fer una moció de censura amb els independentistes per desplaçar Rajoy de la Moncloa (juny del 2018), incomplir els acords amb els socis territorials forçant un avanç electoral (abril del 2019), comprometre's a una taula de diàleg amb Catalunya per aconseguir la segona investidura (gener del 2020), col·locar al dic sec la taula de diàleg sense cap avenç en les reivindicacions independentistes, amnistia i referèndum acordat, que ni s'han abordat, (2020, 2021 i 2022) i, finalment, posar-se ara, altre cop, les medalles del 155.

Sánchez no es quedarà aquí. En aquesta gira que porta per títol El govern de la gent li sentirem dir un dia una cosa i l'endemà la contrària. Igual que a Andalusia destaca amb orgull el paper en el 155 i el seu alineament amb Rajoy "per amor a Espanya", a Catalunya o al País Basc li sentirem dir una altra cosa. Vots són vots, deu pensar. Encara més, veient les últimes enquestes d'aquest cap de setmana que deixen el PSOE molt lluny del Partit Popular, que sembla cavalcar sense cap adversari al davant que li disputi la victòria i amb possibilitats d'assolir la majoria absoluta al Congrés dels Diputats amb els escons de Vox.

Són molt significatius els xiulets que ha rebut a Sevilla, fins fa quatre dies feu inexpugnable del PSOE i important graner electoral. Ni el fet d'anar materialment blindat, en una càpsula de seguretat amb simpatitzants socialistes durant un passeig per la capital andalusa, va evitar una situació desagradable. És cert que Moreno Bonilla ha girat com un mitjó aquella Andalusia que semblava que només podia votar un partit, però d'això al fet que sigui una plaça incòmoda hi ha un abisme. La situació econòmica que ja és a la cantonada serà una prova de foc molt dura per a un govern que fa signes d'esgotament i de final d'etapa.