És evident que la visita de Pedro Sánchez aquest dimecres al Palau de la Generalitat forma part de la teatralitat política necessària per presentar com un èxit la culminació de les converses entre el PSC i Esquerra per portar en braços Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. No hauria d'estranyar ningú: la política són gestos i trofeus. I per a un Pedro Sánchez acorralat judicialment pel cas de la seva dona Begoña Gómez i també pel del seu germà David Sánchez, aconseguir per als socialistes la presidència del govern català és un botí que val ben bé un viatge a Barcelona. Encara que ni Esquerra ni el PSC no han donat l'acord per tancat oficialment, ningú no es creu a hores d'ara que realment quedi algun serrell significatiu pendent, sinó que, més aviat, del que es tracta és d'anar passant els fulls de calendari per presentar d'aquí a uns quants dies l'acord.

Quedarà llavors l'obstacle dels militants republicans, encara que en les últimes hores tant a les files d'Esquerra com al PSC s'ha rebaixat considerablement la preocupació de fa uns dies. Els primers consideren que la crisi interna del partit només es faria més profunda amb unes noves eleccions i que l'única manera de tallar la sagnia electoral que patirien passa per facilitar la investidura d'Illa. I que aquest argument s'ha de fer servir amb cruesa a l'hora de convèncer la militància. Entre altres coses, perquè encara que el pacte "es podrà òbviament defensar amb contundència", quedarà per sota de les expectatives del concert econòmic i de la quota catalana, que era l'objectiu reiterat per Marta Rovira durant la negociació. Ambdues parts estan donant llustre als acords, també, en el cas de Pedro Sánchez, procurant no augmentar la seva fragilitat al Congrés dels Diputats, on Junts ja li ha començat a deixar clar que ha perdut els seus vots i que les majories d'investidura no existeixen.

Aquest mateix dimarts, la formació de Carles Puigdemont ha portat el govern espanyol a dues derrotes parlamentàries en temes de pes. El primer, el de la senda de dèficit proposada per l'executiu de Sánchez, un primer pas que necessita fer el govern espanyol per aprovar els pressupostos del 2025. Al matí havia anunciat el seu no a la reforma de la llei d'estrangeria. El retorn dels dos projectes de llei al govern espanyol en un altre moment significaria un anunci de previsible convocatòria electoral a Espanya. Però no sembla que aquest sigui el desenllaç, ja que a Sánchez els números no li surten i, a més, el difícil assumpte judicial, que ja ocupa portades de la premsa més important a Europa, tindrà la setmana que ve un episodi insòlit en democràcia amb un jutge anant al Palau de la Moncloa perquè el president del govern espanyol declari com a testimoni en la imputació de la seva dona pels presumptes delictes de tràfic d'influències i corrupció en els negocis.

La investidura i la constitució del nou govern català no hauria de situar-se gaire més enllà dels primers dies d'agost

Si es manté el calendari amb què treballen socialistes i republicans, les coses aniran molt ràpid a partir d'ara. La investidura i la constitució del nou govern català no hauria de situar-se gaire més enllà dels primers dies d'agost, data en la qual també hauria tornat del seu exili Carles Puigdemont, que ha confirmat reiteradament que serà present en la sessió d'investidura i es pot pensar que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena executarà l'ordre de detenció en territori espanyol que té vigent. Superat l'obstacle de la militància republicana per fer Illa president, al Parlament tan sols sobrevolarà l'impacte de la detenció de Puigdemont i el seu possible ingrés a la presó. Tot apunta, per tant, que les direccions del PSC i ERC han decidit posar el turbo i donar gas a fons.