Diu la ministra portaveu del govern, Pilar Alegría, després de la primera reunió del Consell de Ministres que la intenció, tasca i responsabilitat de l'executiu espanyol és presentar uns de pressuposats dins el termini i en la forma escaient i que treballaran per fer-ho possible. Gairebé simultàniament, la consellera d'Economia de la Generalitat, Alícia Romero, ha iniciat contactes amb els socis preferents, Esquerra Republicana i els Comuns, per fer possible que els comptes catalans també siguin aprovats. Els dos governs venen de comptes prorrogats l'any en curs, 2024, tot i que la incidència pràctica no és la mateixa, ja que els recursos del govern espanyol per resoldre situacions difícils són superiors als d'una comunitat autònoma.
En els mesos que venen veurem si la vicepresidenta Montero guanya la partida a Madrid i aconsegueix tirar endavant els pressupostos, amb la majoria parlamentària malmesa al Congrés dels Diputats. En principi, el seu objectiu és pràcticament impossible. Junts va acabar el curs polític votant a finals del mes de juliol passat en contra del sostre de despesa presentat pel govern espanyol, amb la qual cosa posava en perill els pressupostos d'aquest any i enviava un missatge contundent a Pedro Sánchez. Els seus set vots ja no estan amb la majoria governamental.
No sembla raonable, ni seria políticament explicable per a ERC i els Comuns, tombar els primers comptes del govern de Salvador Illa
Aquest dimarts, en la primera votació del curs polític duta a terme a la Diputació Permanent del Congrés —el ple segueix formalment de vacances fins al setembre—, han tornat a fer el mateix, collant Sánchez i Montero perquè compareguessin per l'opinió de Sánchez sobre l'aplicació de l'amnistia per part del Suprem i l'acord de finançament singular subscrit entre PSC i ERC. Amb objectius polítics diferents, ja que les posicions no són les mateixes en amnistia i finançament, però Junts, PP i Vox han votat conjuntament, perquè el desgast del govern espanyol sí que és un propòsit comú. No van aconseguir el seu propòsit, ja que la Diputació Permanent no reflecteix exactament les mateixes majories que el ple de la Cambra, on sí que hauria prosperat. En qualsevol cas, va ser un avís que la crisi entre ambdues formacions no està, ni de bon tros, superada.
Aparentment, molt més fàcil és el trajecte d'Alícia Romero per tirar endavant els pressupostos. No sembla raonable, ni seria políticament explicable per a ERC i els Comuns, tombar els primers comptes del govern de Salvador Illa. Per als republicans seria tant com deixar en l'aire el seu acord de finançament singular. És cert que no hi ha un compromís escrit i que els vots van ser per a la investidura del president de la Generalitat, com així van dir tant l'aspirant a president com el grup parlamentari que li va facilitar els 20 vots imprescindibles. Però entre les cabrioles polítiques que es produeixen a Catalunya aquesta no hi té espai, encara que entremig hi haurà prou soroll perquè els socis puguin lluir prou.