Cremat el pla A d'obligar els set diputats de Junts, sota tota mena d'amenaces i premonicions dels mals més grans possibles, a firmar el sostre de despesa presentat pel govern espanyol, per ser aprovat pel Congrés i poder així després presentar i intentar aprovar els pressupostos generals de l'Estat, Pedro Sánchez ha decidit realitzar simultàniament quatre moviments. Objectiu de la Moncloa: tornar a asseure Carles Puigdemont a la taula per assolir algun acord que permeti treure la legislatura del bloqueig en el qual es troba. El primer i dolorós moviment per a la vicepresidenta María Jesús Montero ha estat retirar del ple d'aquest dijous la votació de la senda del dèficit. No és ni de bon tros un tema menor, ja que es dilucida com es reparteix el dèficit del 2,5% acordat amb Brussel·les. La proposta del govern espanyol és que el 2,2% del dèficit el pugui acumular l'Estat, el 0,1% les comunitats autònomes i el 0,2% la Seguretat Social. Junts vol que del 2,5% arrencat a Brussel·les, les autonomies en disposin d'un terç, o sigui que multipliquin per vuit el 0,1% fins al 0,8%. El que voldria dir, a la pràctica, multiplicar per vuit la capacitat de despesa del Govern i de la resta d'autonomies i restar de manera significativa la capacitat de dèficit del govern espanyol.

El PSOE s'ha retirat al racó de pensar per veure com surt del compromís davant una iniciativa que la vicepresidència d'Hisenda considera inviable. Mentrestant, han fet uns altres tres moviments, amb la intenció de posar oli a les rovellades relacions. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha enviat una tercera carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola reclamant que el català, juntament amb gallec i el basc, puguin ser utilitzats en els plens de l'Eurocambra. Per a Albares és un assumpte prioritari per a Espanya i li demana una reunió per abordar la qüestió. El segon ha estat reactivar les comissions d'investigació en el Congrés dels atemptats del 17 d'agost i de l'operació Catalunya, que dormien el son dels justos per desinterès socialista. I el tercer acceptar el diàleg sobre el sostre de dèficit en els paràmetres proposats per Míriam Nogueras.

El PSOE busca posar-se al dia del que deu a Junts, ja que així és impossible ni tan sols tornar a parlar seriosament

Anem per parts. Una de les conclusions de la reunió de Suïssa de divendres passat entre el PSOE i Junts va ser constatar que fins allà s'havia arribat, el crèdit s'havia acabat i que la gran majoria dels acords assolits es donaven per fracassats. Fora d'aquesta anàlisi queda el tema de la llei d'amnistia, l'aplicació de la qual és més culpa dels jutges que del PSOE. Els socialistes han intentat viure en una bombolla donant per vàlids els missatges que rebien que Junts, al final, acceptaria la proposta del sostre de dèficit. Un error de percepció idèntic al dels contractes de lloguer de pisos de temporada. Ara, el PSOE busca posar-se al dia amb el deute, ja que, utilitzant un símil, el crèdit de la targeta està esgotat i així és impossible ni tan sols tornar a parlar seriosament.

Encara que el PSOE ha mogut alguns temes en la direcció que volia Junts, a la pràctica té, ara per ara, una incidència real negativa, perquè la pèrdua de confiança persisteix i no és la primera vegada que es produeixen alguns gestos i acaben quedant, setmanes després, en res. Més aviat existeix la impressió en la formació independentista que no només és un moviment socialista a la desesperada, sinó que poques coses passaran abans del congrés de Junts per Catalunya previst entre el 25 i el 27 d'octubre a Calella. Un conclave que haurà de definir el paper de Carles Puigdemont i si acaba, com se suposa, assumint la presidència del partit i una implicació orgànica en la direcció de Junts.