Amb l'extraordinària habilitat que el caracteritza i acompanyat per la cort mediàtica que no li falla mai, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ens ha presentat en els últims dies tres plans de construcció d'habitatge social, conscient com és que aquest és un dels flancs més descoberts que té a les eleccions municipals i autonòmiques el pròxim 28 de maig. Així va anunciar fa aproximadament deu dies que el govern espanyol pensava mobilitzar fins a 50.000 habitatges de la Sareb per a lloguer social i assequible que, d'altra banda, excepte 9.000 no estaran a punt de manera immediata i la resta haurà d'esperar fins a la pròxima legislatura. Primer problema que va plantejar l'anunci de Sánchez: a les ciutats o àrees geogràfiques més tensades pel preu de l'habitatge, entre d'altres Barcelona i la conurbació metropolitana, la Sareb no hi disposa realment d'una cartera de pisos que respongui a les necessitats i a la promesa, perquè aproximadament el 70% de l'inventari és a petites ciutats.

L'anunci de Sánchez, fet en un míting de partit i dut després al Consell de Ministres va fer aigües, va ser àmpliament criticat i va tenir un recorregut mediàtic limitat. La Moncloa va planificar, llavors, el segon tret informatiu, que es va efectuar fa set dies. El govern espanyol utilitzaria fons de la Unió Europea per finançar la construcció i rehabilitació de 43.000 habitatges per a lloguer assequible, es va dir. Un apunt: aquests fons europeus, englobats sota l'epígraf de Next Generation formen part dels 140.000 milions de les arques comunitàries per recuperar-se de la crisi de la covid-19. Una cosa i l'altra són, aparentment, de mal encaixar, però qui sap, coses més curioses s'han vist. Encara no se sap res sobre aquest lloguer assequible, però la complexitat de la fórmula dissenyada pels estrategs de la Moncloa no sembla ni que sigui transparent ni de bon tros ràpida. Els diners invertits no s'articularien com a ajuts directes, sinó a través de crèdits ICO a promotors immobiliaris.

Portem, per tant, entre tots dos anuncis 93.000 habitatges, una xifra més que respectable i que si era tan fàcil de posar a l'abast de la població més necessitada, la pregunta és per què no s'havia fet abans. Deu ser, potser, perquè el temps que resta per a les eleccions dona per a anuncis i poca cosa més. Però aquest dimarts, en un debat al Senat entre Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, el president va posar a sobre de la taula la construcció d'uns altres 20.000 habitatges públics en terrenys propietat del Ministeri de Defensa. Com si es tractés d'una subhasta, la xifra va superar en no res els 100.000 habitatges, fins a elevar-se a 113.000, una quantitat que si fos certa seria important. Però ja se sap, les promeses en campanya acostumen a tenir un recorregut bastant curt i si no, hi ha l'hemeroteca per repassar-la.

Aquests últims 20.000 habitatges, a més, portaven un regal que fins 24 hores després no hem sabut. Els terrenys on s'han de construir aquests edificis no poden ser cedits pel Ministeri de Defensa, perquè la llei marca que s'han de vendre segons la taxació acceptada. O sigui, el pressupost de Defensa s'incrementa amb la venda i la defensa nacional queda més ben resguardada, com oportunament ha explicat la ministra de Defensa, Margarita Robles. Sembla el joc del triler a la Rambla, la boleta és sota d'un didal, però l'han remoguda tantes vegades que costa saber on és. Per al Ministeri de Defensa és una bona operació, ha assenyalat Robles. Realment, costa de seguir els jocs de mans de Sánchez i hi convindria més rigor en un tema d'enorme sensibilitat social.