Desconec de qui ha estat la idea de Junts d'obrir un debat sobre la possibilitat de sancionar les empreses catalanes que se'n van anar el 2017, si es reverteix el decret del govern espanyol que va aprovar Mariano Rajoy i que va facilitar-ne la deslocalització, i no tornen a Catalunya. Sens dubte, més aviat sembla impulsada per un enemic seu. No ha estat una idea d'un empresari independentista proper a Junts, perquè amb els qui he conversat només han demostrat estupor i enuig. També sorpresa, ja que aquest moviment polític no era al guió engegat després de cedir els vots a Pedro Sánchez en la investidura i que passava per recompondre ponts amb el món empresarial català. Però fins a dues vegades el portaveu del partit, Josep Rius, ho ha assegurat en menys de 24 hores i, per tant, es pot pensar que quan es diu que "Junts defensa que les empreses que tornin tinguin incentius i les que no, siguin sancionades", s'està oferint la versió oficial.

No és estrany que Xavier Trias, el guanyador de les passades eleccions a Barcelona, s'hagi regirat a la seva butaca de regidor i hagi tret targeta vermella al seu partit: "No estic d'acord amb sancionar les empreses, tampoc amb premiar-les". Trias és partidari de "disminuir els escarafalls" i explicar-los que la situació ha canviat des del 2017. Organitzacions empresarials de tots els colors també s'han pronunciat en contra en públic o han fet arribar en privat el seu desacord, com FemCat. Aquest tipus d'amenaces l'únic que poden aconseguir és que alguna empresa que havia obert un incipient debat sobre el possible retorn, lluny d'accelerar-lo, faci un pas enrere.

Aquestes amenaces l'únic que poden aconseguir és que alguna empresa que havia obert un incipient debat sobre el possible retorn, lluny d'accelerar-lo, faci un pas enrere

Hi ha la possibilitat que Junts directament s'hagi disparat un tret al peu enmig d'un altre debat també seriós i profund sobre què es fa aquest dimecres amb la convalidació dels tres decrets que ha presentat el govern de Pedro Sánchez a les Corts i que afecten temes tan diferents com el traspàs de l'ingrés mínim vital per a Catalunya, una possible invasió de competències o una modificació de la llei d'enjudiciament civil, que, segons la formació de Puigdemont, podria deixar en suspens l'aplicació de l'amnistia quan es presenti una qüestió prejudicial a Europa. El govern espanyol insisteix que no n'hi ha per a tant i que, al final, és una exigència de Brussel·les si es volen rebre ajuts econòmics comunitaris. Esquerra està en una posició semblant a la del PSOE.

És una batalla, per tant, que ha començat Junts en solitari i que ara té mala solució. Fer un pas enrere és posar en risc la seva credibilitat i assumir un dany polític després de tots els discursos que s'han fet en els últims dies. Que el PSOE els retiri i els tramiti com a projectes de llei seria el que tocaria, però és una caixa o faixa per als socialistes, ja que evidenciaria una gran fragilitat de bon començament. Potser algú va pensar que això de la tornada de les empreses a Catalunya podia fer-se servir com a cortina de fum per canviar el debat sobre la convalidació dels decrets. Però al final, l'únic que ha fet ha estat obrir un altre front, tenint obert el primer de bat a bat. El que sí que és segur, és que durant aquest dimecres, fins a la votació, que serà ben entrada la nit, pot estar oberta la negociació per als tres decrets, amb dues formacions jugant-se també una part de la seva credibilitat a futur.