Llegeixo a primera hora del matí d'aquest dijous que ja són vuit els encausats de la causa del Tsunami Democràtic, la qual instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que han decidit fugir d'Espanya i instal·lar-se a l'estranger fins que no s'aprovi la llei d'amnistia i tinguin la certesa que no ingressaran a la presó. Vuit dels dotze investigats pel magistrat. Tres dels quals han fet pública la decisió en les últimes hores i han justificat que és per defensar els seus drets i denunciar internacionalment que Espanya fa servir el terrorisme per fer callar la dissidència política. Mentre llegia el que considero des de tots els punts de vista una seriosa i preocupant anomalia democràtica, sento de fons com a la ràdio un ministre socialista parla sobre l'Espanya del retrobament, els avantatges que té per als catalans i com el PSOE havia aconseguit girar full al 2017.

I penso en aquesta nova onada d'exiliats set anys després del procés i no puc sinó preguntar-me si té cap sentit l'estat de terror instal·lat en què uns ciutadans lliures se n'han d'anar a l'estranger per protegir els seus drets davant d'acusacions tan desproporcionades i falses com són les de terrorisme. No recordo la primera vegada que Pedro Sánchez va encunyar com una frase-eslògan la de "l'Espanya del retrobament". Busco a l'hemeroteca una primera vegada i trobo que el mes d'octubre passat al comitè federal del PSOE, en el qual va inocular la vacuna que sense amnistia no hi havia govern socialista, va asseverar: "Catalunya està a punt per al retrobament total". I va proclamar la nova doctrina: "En el nom d'Espanya, en l'interès d'Espanya, defenso avui l'amnistia a Catalunya", com la manera de "consolidar" el retrobament entre Espanya i Catalunya.

Continuo buscant, i el més lluny que trobo és el 6 de febrer de 2020, en el qual durant una visita a Barcelona va parlar de reivindicar el diàleg per al retrobament. Va pronunciar una conferència al Gran Teatre del Liceu titulada Retrobament, un projecte de futur per a tot Espanya i va traçar el que seria la columna argumental dels anys següents. Més de quatre anys. I quan es parla del hàmster del procés, el mínim que es pot fer és recordar que aquesta roda de repressió judicial només interessa a Espanya. Als qui volen acabar amb el moviment independentista. Als qui pretenen que no existeixi ni la possibilitat de demanar la independència a les manifestacions.

Set anys després del procés no puc sinó preguntar-me si té cap sentit l'estat de terror instal·lat en què uns ciutadans lliures se n'han d'anar a l'estranger per protegir els seus drets

Al País Basc també hi ha qui necessita parlar d'ETA per mantenir les seves posicions. L'entitat Òmnium Cultural ha desplegat aquest dijous una pancarta gegant a la terminal 1 de l'aeroport del Prat per advertir tots els visitants que arribin a Barcelona que "a Espanya, protestar és terrorisme". És que estem parlant d'això. D'un jutge que té com a investigats per Tsunami Democràtic, a més, el president Carles Puigdemont i la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira. El temps sembla que no passa per a la justícia espanyola. I això que sempre hi ha una glopada d'aire fresc procedent de la justícia europea que corrobora que només fora d'Espanya es pot trobar ara com ara una decisió judicial justa.

Les darreres hores, l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha proposat al tribunal europeu que "anul·li" la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), de juliol del 2022, que va avalar la negativa inicial del Parlament Europeu a donar l'escó als diputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín, l'estiu del 2019. En les conclusions, el polonès Maciej Aleksander Szpunar afirma que el tribunal de primera instància "ha comès l'error" de no afirmar que van obtenir l'acta el juny del 2019. Com volen que els independentistes catalans no vagin a Europa quan tendeixen a guanyar tots els plets?