Si els nostres polítics escoltessin la gent, una cosa que lamentablement em fa la impressió que molts d'ells acostumen a fer molt poc, i haguessin aprofitat aquests dies de Setmana Santa per viatjar per Catalunya, a qualsevol dels quatre cantons del nostre magnífic país haurien sentit tres coses: en primer lloc, un rum-rum de fons i també de crítica cap a ells sobre l'alarmant sequera que ha deixat un paisatge extraordinàriament sec en aquest inici de primavera. Els pagesos ja pensen en les restriccions d'aigua, en els incendis fora de temporada que s'han produït, en el risc que molts arbres es puguin fins i tot arribar a morir i en un estiu que no són ni capaços d'imaginar-se si tot continua igual.

L'Alt Urgell, el Solsonès o el Berguedà no són diferents d'altres comarques agrícoles o ramaderes del país, i mentre ironitzen que ara a Barcelona s'hagin adonat que hi ha un veritable problema amb el senglar, quan fa quinze anys ells ho van advertir i ningú no els va fer ni cas —"ara ja no és el senglar, que s'ha fet tard, el problema que ve és el cérvol, el cabirol i l'isard"—, t'expliquen un cop i un altre la demagògia que es fa amb ells i es pregunten què ha passat amb les inversions per pal·liar la sequera. Quan els dius que s'ha intentat fer una cimera contra la sequera i que ha fracassat, el primer que et diuen és "quants pagesos hi havia?", i el segon "en què es gasten els diners si no hi ha inversions en marxa?". Per cert, de l'ACA, i això no és una novetat d'aquest govern, ningú no en parla bé.

Tots esperen que aquest mateix dimarts el Govern anunciï inversions econòmiques contra la sequera —inversions repeteixen, no ajuts— i una nova convocatòria urgent de la cimera contra la sequera, encara que els pagesos temen que no serà així i els polítics parlaran de les seves pròpies agendes i, sobretot, es discutiran sobre temes que no són la seva prioritat. En segon lloc, si s'han mogut pel territori aquests dies, hauran vist que el turisme ha donat una alegria important al sector que esperava amb candeletes una Setmana Santa com aquesta. No tothom ha penjat el complet, però la satisfacció és bastant generalitzada. Agradi o no agradi, el turisme continua sent un gran generador de riquesa.

I, en tercer lloc, potser, haurien sabut de la gravetat de la plaga de conills en l'agricultura, molt especialment a les sempre oblidades comarques de Lleida. No hi ajuda el fet que la Generalitat i la delegació del govern espanyol es passin una a l'altra les responsabilitats i les competències per poder fer tractaments més efectius contra l'emergència cinegètica. La seva resposta és contundent: per al que els interessa, sí que es posen d'acord. I, és clar, cal callar perquè no els manca pas raó. I enmig la collita de cereal a les comarques de la plana de Lleida està en perill.

Però l'agenda política —o sigui dels polítics— va per un altre camí. Potser per això, el vot és tan volàtil i els governs no arriben a l'aprovat.