Aquest dissabte és el setè aniversari de l'atemptat gihadista a Barcelona i Cambrils, que va causar 16 morts i 152 ferits. L'atemptat, com és de sobres conegut, va tenir el seu epicentre a les Rambles de Barcelona, quan una de les furgonetes de lloguer contractades pels terroristes va envestir durant 550 metres desenes de persones a la part més propera a plaça Catalunya. Han passat set anys, hi ha hagut un judici, s'han produït unes condemnes i, tanmateix, en amplis sectors de l'opinió pública catalana hi ha la impressió que no es va arribar fins al final. Que hi ha quelcom que incomoda l'estat espanyol.

Des de diferents sectors socials i polítics, s'han dut a terme nombroses gestions, fins i tot s'ha presentat, després de la sentència de l'Audiència Nacional, un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, per part dels pares d'un nen de 3 anys mort a les Rambles, assegurant que se'ls havia vulnerat el dret a tenir tutela judicial efectiva per fer complir el dret a la veritat dels atemptats. El Constitucional l'ha rebutjat i els seus lletrats han assenyalat que prosseguiran el seu periple judicial i demanaran empara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

En amplis sectors de l'opinió pública catalana hi ha la impressió que no es va arribar fins al final, que hi ha quelcom que incomoda l'estat espanyol

Si aquest ha estat el recorregut judicial, n'hi ha hagut un altre de no menor en l'àmbit polític. La fragilitat parlamentària de Pedro Sánchez després de les eleccions de juliol de l'any passat, el va obligar a fer una sèrie de concessions als independentistes catalans —entre ells a Junts—, com la creació d'una comissió al Congrés dels Diputats per aclarir els dubtes existents. Aquest acord dorm el son dels justos, ja que tot han estat obstacles. Certament, es va crear la comissió amb els vots de la majoria de la investidura del president del govern espanyol, però res més no ha seguit el camí previst. El mes de març passat, es va reunir per primera vegada la comissió i el resultat va ser desolador, ja que no es va poder consensuar cap pla de treball.

L'escull continua sent el mateix. Aclarir el paper d'imam de Ripoll Abdelbaki és Satty i el seu paper com a agent del CNI. Aquesta continua sent una carpeta tancada i barrada. Com és sabut, Es Satty, capitost i ideòleg, va morir la vigília dels atemptats a Alcanar, on es va produir una explosió mentre es preparaven els atemptats. El 2022, l'excomissari Villarejo va afirmar en seu judicial que el CNI es trobava darrere dels atemptats de Barcelona i Cambrils. "Va ser un error greu del senyor Félix Sanz Roldán (exdirector del CNI), que va calcular malament les conseqüències per fer-li un petit ensurt a Catalunya". La justícia no va estirar aquest fil, però una comissió d'investigació al Congrés sí que podria fer-ho.

Però res d'això no acaba sent possible i set anys després la carpeta no es pot tancar. Continua havent-hi coses per aclarir.