No és cap bona notícia per al fiscal general de l'Estat que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil hagi elevat al Tribunal Suprem un escrit en el qual assegura que Álvaro García Ortiz va canviar de telèfon una setmana després que el Tribunal Suprem li obrís una causa i set dies abans que la Guàrdia Civil escorcollés el seu despatx oficial. Per dir-ho suau: si el fiscal general de l'Estat volia situar tots els focus al seu voltant i generar la sospita que estava destruint proves claus de la investigació sobre la causa de revelació de secrets en què està imputat i que afecta la parella d'Isabel Díaz Ayuso, aquest era el camí que havia de seguir.
El modus operandi del fiscal general més aviat s'assembla al que fan servir els narcotraficants, canviar d'aparell per esborrar el rastre de tots els missatges. Mala carta de presentació al Suprem, sens dubte. Perquè, quantes possibilitats hi ha que tot plegat sigui una casualitat i les dates en què es va produir, una carambola? A més, si algú sabia que no podia desprendre's del telèfon era García Ortiz, ja que estava immers en una causa del Suprem i coneix millor que ningú els passos que segueix una investigació com la seva. Les explicacions que ha mirat d'emprar com a tallafocs, com, per exemple, que hi havia raons de seguretat, tampoc no tenen cap consistència.
Des que a mitjans del mes d'octubre passat, el Tribunal Suprem va obrir una causa contra García Ortiz per un presumpte delicte de revelació de secrets, he afirmat que el millor camí per al fiscal general i, per extensió, per al govern que l'ha nomenat, era dimitir. Tot el que no anés en aquesta direcció és lesiu per a la institució i també per a Pedro Sánchez, que, en aquest cas, actua de protector de l'investigat i de defensor acèrrim. Han passat gairebé tres mesos i res no s'ha mogut, esperant, potser, que amaini l'esvoranc que té en la seva relació amb la veritat. Però no només ho fa per defensar el fiscal i els secrets que pugui tenir, sinó perquè els socialistes entenen que la situació alimenta el discurs de lawfare que lideren des de la Moncloa per rebatre totes les causes judicials obertes.
D'ençà que el Suprem va obrir una causa contra García Ortiz per un presumpte delicte de revelació de secrets, he afirmat que el millor camí per al fiscal general i per al govern que l'ha nomenat, era dimitir
Sincerament, els que hem llegit desenes i desenes, segurament uns quants centenars, de causes judicials o informes policials contra l'independentisme, no podem, sinó mostrar perplexitat per les insinuacions comparatives. Es nota que cap d'ells no ha fet ni tan sols l'exercici de dedicar alguna hora a llegir aquells informes, interlocutòries o resolucions, en els quals el signant donava peu a la seva imaginació, com si es tractés d'una obra de ficció. Aquesta imaginació desbordant encara no la coneixen a la Moncloa, per molt que vulguin comparar les situacions. Sempre poso com a exemple el cas dels Jordis —Cuixart i Sànchez— condemnats a nou anys de presó i inhabilitació absoluta i que no haurien hagut de passar ni una nit a presó, ja que eren líders d'entitats sobiranistes com Òmnium Cultural i l'ANC.
Paga la pena anar a la pàgina web de la Moncloa on apareix la declaració institucional de l'aleshores president del govern en funcions, Pedro Sánchez, i rellegir-la. Aturar-se en frases com aquestes: "Aquesta sentència posa fi a un procés judicial que s'ha desenvolupat —i m'agradaria, a més, subratllar-ho— amb plenes garanties i a la seva transparència, i com correspon a un Estat Social i Democràtic de Dret, el seu acatament significa el seu compliment. Reitero, significa el seu íntegre compliment". O bé, "en una democràcia ningú no és jutjat per les seves idees o pel seu projecte polítics, sinó per delictes recollits en el nostre ordenament jurídic". En un altre moment, "vull reconèixer la tasca independent del Suprem, que ha treballat amb un respecte escrupolós a les seves obligacions... demostrant una vegada més el correcte funcionament del nostre poder judicial".
El passat sempre t'acaba perseguint quan canvies tantes vegades de discurs. Perquè els jutges de llavors són els d'ara i els tribunals també. I aquell lawfare de manual té poc o res a veure amb la situació amb les banderes que ara s'enarboren des de la Moncloa.