Si no hi ha canvis d'última hora, dimarts el jutge Juan Carlos Peinado travessarà les portes del Palau de La Moncloa per prendre declaració com a testimoni al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pel cas que té obert sobre la seva dona, Begoña Gómez, en el qual està imputada per tràfic d'influències i corrupció en els negocis. El govern espanyol ha mirat per tots els mitjans al seu abast d'evitar aquesta situació compromesa i ha parlat fins i tot, a través de la ministra portaveu del govern espanyol, de judici polític, una cosa que òbviament no deixa en bon lloc ningú.
En primer lloc, el govern espanyol, que deu haver sorprès més d'un dels seus socis europeus per haver qüestionat la imparcialitat de la justícia i no vetllar, com seria la seva obligació, pel prestigi de les institucions espanyoles, en aquest cas, els tribunals. Però tampoc no deixa en un lloc respectable la justícia espanyola, que és en el focus des d'almenys el 2017, per actuacions clarament parcials en les diferents causes contra l'independentisme judicial. La qüestió és que dir barbaritats contra els independentistes sortia de franc, ja que els partits espanyols —no només el PP, Vox i Ciutadans, sinó també el PSOE, que per a això hi ha les hemeroteques— eren un bloc compacte.
Però, ara, la ruleta s'ha aturat en un altre lloc i és Pedro Sánchez qui es troba al disparador. Sobre ell, a través de la seva dona o del seu germà, les familiars, i el cas Koldo i la compra de mascaretes, les governamentals, han anat avançant les causes judicials. La maquinària judicial s'ha entravessat de manera implacable i, per experiències anteriors, res de tot això no sembla que acabi tenint un final feliç. És cert que, pel que se sap i es pot observar, el govern espanyol té motius per estar seriosament preocupat. És fàcil recordar com es va construir contra els Jordis —Sànchez i Cuixart— una causa de rebel·lió i finalment van ser condemnats pel delicte de sedició a nou anys de presó i els mateixos d'inhabilitació. Quan, si alguna cosa van fer, va ser rebaixar la tensió i demanar que la gent se n'anés a casa seva en aquella manifestació davant la Conselleria d'Economia.
La maquinària judicial s'ha entravessat de manera implacable i, per experiències anteriors, res de tot això no sembla que acabi tenint un final feliç
Com pot acabar això de Sánchez? Doncs seguint aquest criteri, escalant el cas fins al Suprem i amb condemna. Costa de creure? Sí, esclar. Però les pautes de la justícia espanyola són d'una gran tenacitat, quan es pren una decisió i, des de fa molt temps, hi ha una idea clara en aquests ambients que el president del govern espanyol forma més part del que ells entenen com el problema espanyol que d'una solució. No deixarà de ser curiós veure Peinado entrant dimarts a La Moncloa amb tot el seu seguici per interrogar Pedro Sánchez, i el president, en acabar aquesta citació, agafant un avió per reunir-se amb Felip VI a Palma, al seu tradicional despatx d'estiu. Coses d'Espanya.