Per a aquest dijous està fixada en l'ordre del dia del Congrés dels Diputats l'aprovació legislativa definitiva de la llei d'amnistia, després d'una tramitació sinuosa a les Corts espanyoles. Primer va ser aprovada a la cambra baixa el passat 14 de març, després va ser rebutjada pel ple del Senat el 14 de maig i, d'acord amb la Constitució, torna al Congrés per a l'aprovació definitiva i la posterior publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) amb la firma del cap de l'Estat, que la sancionarà. Aquest últim tràmit és merament administratiu i tindrà una durada màxima d'un mes.

Es compleix així la condició més rellevant per a la investidura de Pedro Sánchez el passat mes d'octubre per part de l'independentisme català i, d'alguna manera, la legislatura espanyola entra, com ja s'ha vist aquesta última setmana, en un carreró incert per diversos motius. El primer i fonamental, perquè el govern de socialistes i Sumar manca de suports parlamentaris sòlids, ja que la majoria de la investidura està en crisi després de la negativa del PSC i del PSOE a deixar pas a Carles Puigdemont perquè presideixi la Generalitat, com el líder independentista va fer amb Sánchez en detriment d'Alberto Núñez Feijóo, que s'havia imposat en les eleccions. Els socialistes descarten absolutament que Salvador Illa renunciï al seu objectiu després de la victòria del 12 de maig.

A aquesta pugna gens insignificant s'hi afegeixen tres circumstàncies més: des d'aquest dimecres Pedro Sánchez ja podrà dissoldre les Corts i convocar noves eleccions a Espanya, ja que es compleix un any de la firma de la convocatòria de les últimes el passat 23 de juliol. En segon lloc, la constatació que la llei d'amnistia començarà ara, un cop superat el tràmit legislatiu, el lent camí judicial que farà que embarranquin molts dels procediments judicials en marxa o que n'impedeixi l'aplicació de fet durant un llarg temps als líders del procés elevant a Europa qüestions prejudicials. En aquest aspecte, és sorprenent i preocupant que a través del correu corporatiu dels jutges se'ls hagi fet arribar a uns 5.000 d'ells una guia que, a la pràctica, no busca cap altra cosa que bloquejar-ne l'aprovació tant temps com sigui possible.

Amb l'aprovació de la llei d'amnistia, la legislatura espanyola entra, com ja s'ha vist aquesta última setmana, en un carreró incert

Finalment, el pols de Feijóo a Sánchez reclamant-li que retiri la llei i convoqui eleccions espanyoles per haver enganyat tothom. Un moviment que l'obliga per passiva a aprovar la llei, descartant qualsevol eventualitat o artifici abans de dijous, i a no convocar eleccions... immediatament. Quan? Els rumors són que tard o d'hora. I, de fet, la seva estratègia de tensar el seu electorat d'esquerres —dimissió fake, Milei i Palestina— és aparentment amb aquest objectiu.

Tot això, enmig d'unes insulses eleccions europees previstes per al 9 de juny, molt més perilloses per a Feijóo que per a Sánchez. El popular hi té molt a perdre i gairebé res a guanyar mentre el que continuï marcant el pas en la política espanyola sigui el dirigent socialista.