La presència de cinc presidents de la Generalitat —tots, tret de Pasqual Maragall, que pateix Alzheimer, i d'Artur Mas, que havia excusat la seva assistència— per retre homenatge a Pau Casals, el músic català més universal, en complir-se 50 anys de la seva mort, a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, a pocs quilòmetres de Prada de Conflent, ha estat fonamentalment un acte d'enorme simbolisme. I de senyals, amb un Jordi Pujol que es prodiga voluntàriament poc als seus 93 anys i que va apadrinar Carles Puigdemont en la complexa negociació política que té en escac la política espanyola.
El lloc escollit, el monestir benedictí on Casals va fer un concert el 1966, lloc predilecte de l'abat Escarré i entre els favorits de Josep Tarradellas, a la Catalunya Nord, ja que el president Carles Puigdemont no pot trepitjar territori espanyol. El moment polític, en plena negociació per a una investidura (o no) d'un president del govern espanyol. I la coralitat de la Catalunya política passada i present, ja que els cinc presidents representaven Convergència i Unió, PSC, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.
Quan es diu que Catalunya té unes característiques polítiques diferents, també s'inclou el fet que un president com José Montilla vulgui ser present juntament amb Carles Puigdemont en un acte institucional com aquest, i viceversa. I que accepti amb normalitat democràtica ser xiulat durant la seva intervenció, entre crits d'independència. Podia haver-hi no anat, posar qualsevol excusa, però era allà juntament amb Puigdemont, en una imatge a la qual ben segur des de Madrid se li traurà tota mena de punta.
Amb els focus preferentment posats en Pujol i Puigdemont, probablement la primera vegada que tots dos coincidien com a presidents en un acte presencial en molts anys, ja que la primera vegada que Pujol va sortir del seu ostracisme va ser el febrer de 2022 i llavors l'acte de la Universitat de Barcelona es va celebrar amb la presència telemàtica del president en l'exili. El vell polític nacionalista, que mai no dona puntada sense fil, va ressaltar la defensa que s'està fent del català perquè sigui llengua oficial a les institucions europees, va avalar Puigdemont i li va reconèixer el seu paper i protagonisme.
Amb la investidura en l'aire i les audiències que ha començat el rei Felip VI per proposar o no candidat a la investidura, Pujol, que no ha ocultat diferències en alguns moments amb posicions de Junts en el passat, envia un missatge contundent a la capital espanyola que Puigdemont és qui segueix la seva tradició i l'hereu del seu espai polític.