Un important grup de dirigents polítics encapçalats pel president Carles Puigdemont passen aquests dies el seu sisè Nadal fora de casa a conseqüència de la repressió a l'independentisme català. El pas del temps fa que aquesta anòmala situació, impròpia d'una democràcia, s'hagi normalitzat fins a l'extrem que no ocupi cap espai en els mitjans de comunicació catalans i molt menys en els espanyols. El president Puigdemont, els consellers Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, celebraran molts dies aquestes festes de reunions familiars lluny dels seus, dels seus amics i dels seus llocs de residència on acostumaven a ser dates abans de 2017.

No és una situació en la qual hauríem de mirar cap a un altre costat. Un poble sense memòria acaba sent un poble condemnat a desaparèixer. No la seva geografia, ni els seus rius o muntanyes. Però sí la seva història, el que fa que ens sentim membres d'una nació. Tenir-los presents és una manera que no se sentin tan lluny, tan sols. A més, pocs mesos abans que els tribunals europeus decideixin, en alguns casos, sobre la seva immunitat —Puigdemont, Comín i Ponsatí— i sobre les ordres d'extradició de tots ells. La primera pilota de partit serà el 31 de gener, data en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) llegirà la sentència sobre les prejudicials plantejades pel magistrat Pablo Llarena després d'un procés de gairebé dos anys.

Altres dirigents polítics estan en una situació de semillibertat per l'indult provisional que van rebre el juny de 2021. Són els nou presos jutjats pel Tribunal Suprem i sobre els que va recaure una condemna de més de 100 anys de presó i altres tants d'inhabilitació. Es tracta de Junqueras, Turull, Rull, Forn, Romeva, Bassa, Forcadell, Sànchez i Cuixart. Tots ells podran sol·licitar en les properes setmanes una revisió de condemna després de la modificació del Codi Penal que ha aprovat recentment les Corts Generals.

La supressió de la sedició i la rebaixa de la malversació pot ser que obrin nous escenaris de participació en la vida política d'una manera total i absoluta de molts d'ells. Tanmateix, la sentència que va emetre el Suprem el 2019 no ofereix una seguretat absoluta ni que això vagi a ser ràpid ni en els termes previstos i que ja estudien tant Esquerra com Junts. En qualsevol cas, els presos indultats no esperaran a plantejar al tribunal que els va condemnar una revisió de la sentència.

Aquesta situació de repressió i els més de 4.000 independentistes que són, d'una manera o altra, objecte d'una situació de repressió, no ha de caure en l'oblit ni de partits ni d'institucions. I moltes vegades sembla que cauen en un oblit injust.