Paritat absoluta, pes polític en departaments com Economia i Interior, membres de l'ampli poder local socialista, dos membres de l'estructura de l'actual Govern en funcions d'Aragonès per a la Conselleria de Cultura i la de nova creació de Política Lingüística, i un pes pesant de les institucions europees com Jaume Duch per a la Conselleria d'Unió Europea i Acció Exterior, són els grans trets del nou govern de Salvador Illa que s'ha anat coneixent en les últimes hores. Però el més cridaner i significatiu políticament continua sent la disputa pel centre polític pujolista i les picades d'ullet del nou president, seguint la pauta del seu antecessor Aragonès, que també va incorporar l'exconvergent Carles Campuzano.

Illa escull per a això dos perfils clarament diferenciats. El democristià Ramon Espadaler per a la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica és una sorpresa a mitges. Des que Unió Democràtica va desaparèixer, Espadaler i la seva petita formació política, Units per Avançar, havien anat sempre lligats al PSC en les eleccions catalanes. Era evident, per tant, que acabaria tornant a ser conseller, rang que ja havia tingut amb Jordi Pujol entre el 2001 i el 2003 al Departament de Medi Ambient, i amb Artur Mas entre el 2012 i el 2015 a la Conselleria d'Interior. Illa serà, per tant, el seu tercer president i el primer socialista.

El cas de Miquel Sàmper és molt més cridaner. No tant per l'evolució que l'advocat terrassenc ha anat fent —va començar a CDC el 1986, va passar al PDeCAT i a Junts, partit que va abandonar fa uns mesos—, sinó perquè la seva arribada a la Conselleria d'Interior del Govern Torra, el setembre del 2020, substituint Miquel Buch ja va ser una sorpresa. Va recuperar el major Trapero en el càrrec, va plantejar la revisió del model dels Mossos després de la pressió de la CUP i va ser criticat pels sindicats. Després del seu pas polèmic per Interior, es va quedar fora del primer Govern Aragonès i va combinar la seva tasca professional amb ser tertulià a RAC1. Encara que ara és fitxat per Illa com a moderat, va ser un dels quadres de Junts que es va postular a favor de la sortida del Govern Aragonès. Coses de la vida, Junts en va acabar sortint com defensava, ell es va donar més tard de baixa com a militant i ara hi torna com a conseller d'Empresa d'Illa. Una altra sorpresa: que vagi a Empresa. Illa ha aconseguit sens dubte sorprendre també els empresaris, que aquest diumenge es mostraven estranyats.

El més cridaner i significatiu políticament del nou govern de Salvador Illa continua sent la disputa pel centre polític pujolista

Com ja era previsible, el govern Illa és monocolor, repetint la segona fórmula Aragonès. Esquerra Republicana i els comuns no en formen part per raons diferents. Els primers, perquè abans han de resoldre les seves diferències al Congrés convocat per al 30 de novembre, una data tan allunyada que molts dirigents demanen que s'avanci substancialment, una vegada que ha quedat resolt el trencaclosques de la política catalana. És més que probable que els republicans acabin entrant en el Govern un cop superat aquest tràmit, i que també es resolgui el tema de l'equip de govern de Barcelona, on hi ha una invitació formal de l'alcalde Collboni i que fa uns mesos la va paralitzar Marta Rovira perquè no coincidís amb la investidura d'Illa.

Tot apunta que totes dues parts han acceptat el joc de la provisionalitat i que cap a finals d'any aquesta situació es corregirà. Sis mesos en la política catalana són una eternitat per fer grans pronòstics. Però si acaba passant, dels 14 consellers nomenats per Illa, i si també els comuns exigeixen la seva quota de poder, cinc o sis duraran ben pocs mesos.