L'elecció de Josep Rull com a nou president del Parlament de Catalunya, en segona votació, suposa la restitució d'un membre del Govern de l'1-O. També, un sorprenent acord, encara que sigui després de molta tensió, entre Junts (35 diputats), Esquerra (20) i la CUP (4), que han aprofitat el desacord del PSC i PP per tenir una presidència independentista i també la majoria de la Mesa de la cambra. En una jornada política d'infart, l'independentisme ha jugat les cartes amb habilitat i ha capgirat el que reflecteix l'hemicicle del Parlament. Ha tret petroli d'allà on no n'hi havia i disposarà de quatre membres de la Mesa dels set que la integren. És veritat que, en realitat, són 3 del PSC, 2 de Junts i 2 d'Esquerra, més que una suma de quatre, ja que ara els números no es fan com abans. Però tenint en compte que només disposen de 59 escons de 135 (61 si s'hi afegeixen els dos d'Aliança Catalana), el final de la jornada no podia ser més optimista per a ells.

L'elecció de la presidència del Parlament serà clau en aquesta legislatura, ja que a les seves mans està fixar atorgar la veu a Salvador Illa o a Carles Puigdemont per a la sessió d'investidura. Els socialistes havien fet saber que jugarien a fons les seves cartes, com a partit guanyador de les eleccions del 12-M, perquè el càrrec no se'ls escapés. És possible que comptessin amb un PP més dòcil i que estigués disposat a repetir l'operació de Collboni a l'Ajuntament de Barcelona: donar l'alcaldia als socialistes a canvi de res. Feijóo, en canvi, posava condicions: un membre a la Mesa, per començar a parlar. No semblava un preu gaire alt a canvi d'assegurar-se una majoria, però el PSC es mantenia en el tot de franc. A tot plegat s'hi suma que tampoc no tenien res assegurat amb aquest moviment, ja que els comuns no estaven gaire oberts a una operació conjunta a tres.

Hi havia també l'opció d'una presidència per a Esquerra, que era el que confiaven a tirar endavant els socialistes durant tot el cap de setmana. Des del PSC, es donava per fet, convençuts que el nivell de confrontació entre Junts i ERC no permetria un acord ni que la presidència fos per als de Puigdemont. Alguna cosa va trencar aquesta idea i el que dissabte semblava més que segur es va esvair les hores següents. És probable que Salvador Illa renunciés llavors a la seva idea inicial i pensés que el desgast per recompondre totes les peces seria important i que valia més concentrar els esforços a mirar de tirar endavant la investidura com a president de la Generalitat. El que també és obvi és que un acord dels socialistes amb el PP hauria proporcionat molta felicitat en alguns ambients de Madrid, però és probable que hagués tancat opcions amb Esquerra, partit que Illa necessita en tots els supòsits per tirar endavant la investidura.

Un acord del PSC amb el PP hauria tancat a Salvador Illa opcions amb Esquerra per a la investidura

En qualsevol cas, l'elecció de Rull com a president del Parlament és un encert, ja que el polític de Junts compleix les condicions necessàries per ostentar el segon càrrec institucional del país amb autoritat, coneixement, sentit institucional i, sobretot, diàleg, cosa que serà molt important tenint en compte que hi ha vuit partits polítics al Parlament. La seva primera tasca serà rebre els presidents dels grups parlamentaris per conèixer si un candidat té opcions de superar la investidura. Per a això té deu dies hàbils, segons la versió més estesa que sempre s'ha donat per bona i que fins ara ningú no ha discutit. Tanmateix, hi ha juristes que pensen que aquest termini no està tan reglat i que pot sumar-se al de dos mesos, i que si transcorregut aquest període no hi ha una investidura, es convoquen noves eleccions.

Serà interessant veure com es resol aquesta qüestió si algun partit ho planteja i si Illa té la primera opció o la té Puigdemont. A priori, tot apunta que el socialista voldria ser el primer i, fins ara, Junts no ha expressat una preferència especial, encara que sí que ha deixat clar que té més suports si suma els d'Esquerra i, en conseqüència, el PSC s'hauria d'abstenir, cosa que els socialistes rebutgen. Entremig, el compromís dels republicans de consultar a les bases del partit quina és la seva posició davant d'una votació d'investidura. El ball ja està en marxa.