S'ha de reconèixer a Sumar, i abans a Pablo Iglesias, l'esforç d'introduir conceptes com l'amnistia en la política espanyola; no ara que tothom en parla, sinó quan la simple referència era un fet impossible i fora de la Constitució. La mateixa vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va viatjar a Brussel·les a entrevistar-se amb el president Carles Puigdemont al Parlament Europeu, en una reunió que va ser el primer contacte públic entre un membre de l'executiu espanyol, ni més ni menys que la tercera posició a l'organigrama, i l'exiliat polític independentista. Un cop fet aquest reconeixement, que considero que és just, també és bo recordar que Sumar juga un paper secundari en la investidura de Pedro Sánchez i moltes vegades actua com a simple sapador i constructor de ponts. Això el porta a exagerar la seva posició per guanyar protagonisme, cosa perfectament comprensible quan un partit no disposa d'una mínima posició preeminent en les negociacions.

Que Sumar ha treballat des de fa temps la proposta de llei d'amnistia és més que veritat. I que l'exdiputat Jaume Asens, amb una molt bona relació amb l'eurodiputat de Junts Toni Comín, ha tingut un paper més que destacat en aquesta iniciativa, que ja arrossega de l'anterior legislatura, també és veritat. Però el document que s'ha conegut aquest divendres i que hem publicat al diari servirà, com vulgarment es diu, per fer de llebre del debat en l'opinió pública, ja que les negociacions entre el PSOE i Junts estan en un altre estadi i els redactats s'assemblen més aviat poc. Sumar diu fonamentalment tres coses: primer, el període d'aplicació de la temporalitat de la llei. Que la llei d'amnistia tingui un perímetre temporal des de l'1 de gener de 2013 a l'actualitat, que a la pràctica voldria dir que doni cobertura a tots els fets relacionats amb la consulta del 9 de novembre de 2014 duta a terme pel president Artur Mas i tot el procés del referèndum d'independència de Catalunya que va tenir lloc el 2017.

Segon, els comportaments il·lícits realitzats durant aquest període i que són objecte de la llei. Així, estableix que ho seran només aquelles accions i omissions que hagin tingut per finalitat la reivindicació o l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya. Al contrari, la desvinculació amb aquest objectiu impedirà l'aplicació de l'amnistia. Quins il·lícits penals i administratius entren al llistat d'infraccions amnistiables? Aquells contra l'Administració Pública, contra l'Administració de Justícia, contra la Constitució i contra l'ordre públic. També els de lesions, amenaces, coaccions, descobriment i revelació de secrets, violació de domicili de persones jurídiques, danys, falsedats documentals i usurpació de funcions públiques. També diferents infraccions de la llei de seguretat ciutadana del 2015 i de protecció de la seguretat ciutadana de 1992.

Pedro Sánchez, que ha citat per primera vegada la paraula amnistia, ha admès des de Granada que encara que no és la proposta ni la posició del PSOE, és una de les fórmules plantejades que pot servir per intentar superar les conseqüències judicials de l'1-O. Amb prudència i amb un cert temor de quedar abrasat si hi ha noves eleccions el 14 de gener perquè no hi hagués hagut acord amb els independentistes, el president en funcions va fent passos. Tot això en vigílies de la manifestació contra l'amnistia a Barcelona que ha convocat Societat Civil Catalana, la qual mira de capitalitzar el PP i de manera molt especial la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que no només hi serà present, sinó que desplaça a Catalunya la major part del seu govern.

Deu ser més fàcil sortir a manifestar-se a Barcelona contra l'amnistia que gestionar els embolics que té en les beques menjador, els nens en barracons o els greus problemes en els centres hospitalaris. Això es pot tapar a Madrid amb un ampli control d'alguns mitjans de comunicació i que diumenge, sens dubte, li donaran tot el peixet que calgui en contra d'una mesura àmpliament sol·licitada per la societat catalana. Perquè d'això es tracta, de trencar la voluntat dels catalans portant autocars des de diferents capitals espanyoles.