En una de les setmanes més difícils d'Esquerra des que va assumir la presidència de la Generalitat, perquè ha hagut de fer concessions capitals en el seu programa polític al PSC —les dues més importants, la construcció del Quart Cinturó i l'ampliació de l'aeroport del Prat— per intentar tirar endavant els pressupostos de la Generalitat, Oriol Junqueras i Pere Aragonès han rebut un autèntic bany de masses dels delegats del partit que s'han desplaçat aquest dissabte a Lleida per participar en el 39è congrés de la formació. El suport a la ponència política pel 97% dels assistents —632 vots a favor, set en contra i catorze abstencions— suposa una ratificació absoluta a la línia adoptada.

El punt més significatiu és el referent a apostar per un referèndum d'independència acordat amb l'Estat, similar al que es va celebrar a Montenegro i que requereix una participació del 50% del cens i un mínim del 55% de suport al sí. En el cas de Montenegro va tenir al seu dia el suport de la Unió Europea i aquesta és una de les raons que fa servir Esquerra per insistir en la seva proposta, que no té, ara com ara, ni el suport de cap partit independentista —ni Junts ni la CUP— ni tampoc el de les dues entitats sobiranistes —Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana (ANC)— ni el Consell de la República. Aquestes diferències i el fet que la taula de diàleg entre els dos governs no hagi servit, fins ara, per abordar un possible referèndum deixa la iniciativa d'ERC davant d'un futur incert. Almenys, en un horitzó proper.

En qualsevol cas, el fet de no parlar de terminis sinó de futur servirà a Esquerra per definir un marc d'acció política basat en la necessitat d'un nou referèndum. Una posició que per als seus detractors en el món independentista és innecessària, perquè el referèndum ja es va fer el 2017, i en canvi per a Esquerra és tornar a intentar-ho de nou buscant l'acord amb el govern espanyol i la complicitat de la comunitat internacional. És obvi que l'estratègia de Junqueras està pensada en una pròxima legislatura espanyola amb Pedro Sánchez un altre cop a la Moncloa i necessitant imperiosament els seus vots per mantenir-se en el poder.

Superat amb èxit el congrés de Lleida, el primer objectiu d'Esquerra en els pròxims dies serà segellar definitivament el pacte de pressupostos amb el PSC, una cosa que ara és versemblant després de la pista d'aterratge que ha suposat l'acord sobre la construcció del Quart Cinturó o B-40. Si a la reunió prevista per a dilluns entre les dues delegacions es mantenen els acords sobre aquesta infraestructura, l'ampliació de l'aeroport del Prat i la construcció del complex lúdic de Hard Rock, llavors sí que quedaran serrells significatius però superables que podrien fer pensar en un acord d'aquí a pocs dies.

Governar és gestionar les contradiccions i Esquerra ha fet de la necessitat virtut, conscient que eren pressupostos o eleccions. I ha fugit tant com ha pogut de la segona possibilitat.