Com si es tractés d'un moviment de resposta a la iniciativa del PSOE, que divendres va registrar una iniciativa legislativa per combatre el que considera el lawfare i les actuacions judicials abusives, el Tribunal Suprem va fer un pas més a l'hora d'acorralar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz; la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, i el tinent fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat, Diego Villafañe. Tots tres han estat citats pel jutge Ángel Luis Hurtado en condició d'investigats, entre el 29 de gener i el 5 de febrer, després que el magistrat del Suprem conclogués, amb un elevat grau de versemblança, que hi ha una base indiciària per presumir la participació rellevant del fiscal general de l'Estat en la filtració dels papers de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Hurtado afirma que García Ortiz va ser la persona que va dirigir els passos que van portar cap a ella [la fiscal de Madrid, Pilar Rodríguez], aprofitant la situació de superioritat que ostentava sobre altres fiscals.

La construcció del magistrat del Suprem a la seva interlocutòria tanca el cercle de la causa oberta l'octubre contra el fiscal general per revelació de secrets en el cas de la parella d'Ayuso. I, així, considera apuntalada la presumpta participació de tots dos en els fets delictius objecte de causa després de les diligències desenvolupades i, en particular, en els informes elaborats per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. El que s'està dilucidant no és quelcom, ni de bon tros, menor, ja que el delicte en qüestió, si el va cometre Álvaro García Ortiz, podria acabar comportant no només la seva dimissió sinó una condemna de presó. El govern espanyol ha defensat per tots els mitjans el seu fiscal general i ho ha fet més enllà del que exigiria una mínima prudència política i la convicció que la justícia espanyola, en aquest cas el Tribunal Suprem, està actuant amb una mínima neutralitat. Al contrari, Pedro Sánchez ha sortit en defensa seva i ha embolicat el cas en un atac de la judicatura a elements centrals de la seva estructura política i familiar, creant causes que l'únic que pretenen és generar un estat d'opinió de culpabilitat seu, del seu entorn familiar i del seu partit polític.

Hi ha un consens ampli que Sánchez el que pretén és avançar-se als casos judicials que afecten el seu entorn familiar directe

Partint d'aquest relat, és quan el govern socialista ha volgut plantejar la resposta definitiva i ha proposat que les acusacions populars deixin de formar part dels processos d'instrucció, que els partits polítics no puguin ser acusació popular i que no es puguin obrir causes judicials a partir de retalls de premsa. Deu ser, segurament, de les iniciatives polítiques de Sánchez que han despertat menys suports polítics i sobretot judicials. Se n'han allunyat fiscals i jutges d'associacions autodenominades conservadores i progressistes, que, en llenguatge mundà, ve a voler dir properes al PP i al PSOE. Ha cridat especialment l'atenció la posició de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, que ha criticat els canvis a la figura de l'acusació popular i ha considerat desencertat excloure els partits polítics o impedir que aquesta acusació participi en la fase d'instrucció. Hi ha un consens ampli que Sánchez el que pretén és avançar-se als casos judicials que afecten el seu entorn familiar directe, com els de la seva dona, Begoña Gómez, o del seu germà David Sánchez, tots dos investigats en diferents causes judicials a Madrid i a Extremadura.

Més enllà de la presumpció d'innocència de qualsevol ciutadà i, és obvi, que el fiscal general de l'Estat no n'és una excepció, la qüestió en aquests moments hauria de ser si la seva continuïtat al càrrec és admissible. El fet que la seva situació sigui única hauria de ser un primer indicador. Cap fiscal de cap país europeu no s'ha trobat mai en una posició semblant i s'ha mantingut en el càrrec i a Espanya tampoc no hi ha un precedent comparable. La lògica, per dolorosa que sigui per a García Ortiz, hauria de ser un pas al costat, encara que fos interpretat com una acceptació de la seva culpabilitat. Això no passarà, sembla. Llavors, la responsabilitat salta al govern espanyol, que, lluny d'obrir aquest debat, s'enroca, defensa la seva innocència i el manté en el càrrec. Algú del PSOE hauria de reflexionar sobre si això ho estigués fent el PP governant, quina seria la seva posició? Crec que no hi ha cap dubte. Al final, la situació l'únic que posa de manifest són les llacunes democràtiques d'un Estat en què una part del mateix sistema desconfia.