El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix "rostir" com un verb transitiu, el significat del qual és "coure (carn) sotmetent-la, en un ast, en un forn, etc., a un foc viu untada o ruixant-la amb greix". En són sinònims "socarrimar", "torrar", "brasejar" o "abrusar" o "brusir". Segurament, no hi ha millor verb per definir el que està fent el Tribunal Suprem amb el Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que comença a desprendre olor de carbonitzat. No és possible entendre res més de la interlocutòria del magistrat del Suprem, Ángel Hurtado, que instrueix la causa contra el fiscal com a investigat per revelació de secrets d'Alberto González, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La decisió judicial s'ha fet pública aquest dimarts després que García Ortiz negués haver filtrat el correu de l'advocat de González Amador, defensés l'elaboració d'una nota de premsa amb informació "veraç" i justifiqués haver canviat de mòbil una setmana després que el Suprem obrís una causa contra ell. El Suprem assenyala que és una evidència que el fiscal general ha fet desaparèixer proves que podrien ser als seus terminals mòbils.

D'ençà que es va saber que García Ortiz havia esborrat l'aplicació de WhatsApp del seu mòbil a tots els seus dispositius i que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil hi trobés zero missatges anteriors al 23 d'octubre, una setmana després que el Suprem obrís una causa contra ell i set dies abans que la Guàrdia Civil n'escorcollés el despatx, el fiscal ha estat afirmant que el seu telèfon mòbil conté dades delicades que poden afectar la seguretat de l'Estat. A més, addueix que hi ha molt poques autoritats que puguin tenir al seu telèfon mòbil tanta informació. I també esgrimeix el Fiscal General de l'Estat que ho esborrava tot de manera regular perquè el dispositiu conté informació que correspon a tots els fiscals d'Espanya, a tots els procediments en marxa, a totes les relacions institucionals i internacionals, a persecucions delictives. En conseqüència, afirma que no podia permetre's el luxe d'abandonar, perdre o que anés a parar a mans de tercers un terminal amb la informació que allotja.

Tot això ho esmena el magistrat Ángel Hurtado, que després d'una exposició raonada en la qual assegura que el fiscal havia donat diverses explicacions per justificar la desaparició de proves, amb certa sorna li recorda que, en cas d'haver mostrat algun grau de col·laboració amb l'esclariment dels fets, bé que ho podria haver comunicat abans de dur a terme aquesta desaparició de dades, i no aprofitar per fer-ho el 16 d'octubre del 2024, quan el Suprem es declara competent per conèixer la causa. La frase és de tal contundència que admet molt poques interpretacions: no va col·laborar quan va poder, ergo la desaparició de proves pot ser important. Cosa que, d'altra banda, en tractar-se d'un funcionari públic de l'àmbit de la justícia ja seria per si mateix matèria delicada. Sent un fiscal i no un fiscal qualsevol, sinó el Fiscal General de l'Estat, la situació és encara molt més delicada, perquè era perfectament conscient de les conseqüències que tindria i la fetidesa que desprendria quan se sabés que havia esborrat tota la seva correspondència als seus terminals mòbils.

El govern espanyol empara indissimuladament García Ortiz i ha endegat una campanya de desprestigi del Suprem

Dir a hores d'ara que la situació del fiscal general és insostenible i que hauria d'haver dimitit fa mesos, és dir poca cosa. La seva figura fa temps que va deixar de ser exemplar per a la justícia i la ciutadania, sent com és el principal responsable de perseguir el delicte en funció del seu càrrec. La lectura encara és més perversa quan el govern espanyol, en comptes de censurar la seva actuació, l'empara indissimuladament i ha endegat una campanya de desprestigi del Suprem. No seré jo qui defensi l'actuació del tribunal, ja que són evidents moltes intervencions seves que han estat exagerades durant aquests anys i, sobretot, d'ençà del 2017, quan la justícia va passar a ser, de fet, l'Estat desplaçant l'Executiu i el Legislatiu com els altres dos poders. S'ha demostrat amb molts casos, però només per citar-ne un dels últims, hi ha el de la llei d'amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats el juny del 2024 i que el Suprem ha tunejat de tal manera que l'aplica en els casos en què li sembla bé i la denega en els que no vol aplicar-la.

El cas del fiscal general no arriba, ni de bon tros, a ser d'aquesta gravetat. Com deia amb encert dilluns passat en aquest diari el lletrat Gonzalo Boye, en un article de lectura obligada, la Fiscalia havia deixat clar la passada setmana que la igualtat davant la llei no és més que una quimera i mentre persegueix amb acarnissament certs sectors polítics i jurídics, no dubta a aplicar un estàndard de protecció desmesurat quan es tracta dels seus. Boye escrivia: "En la seva croada contra qui considera enemics de l'Estat, la Fiscalia ha arribat a afirmar que el contingut del telèfon d'un advocat no té cap protecció especial. És a dir, el secret professional, el dret de defensa i el dret a la inviolabilitat de les comunicacions decauen davant la necessitat d'investigar 'fets greus'. Tanmateix, quan el telèfon a analitzar és el del fiscal general, el discurs canvia: llavors, la privacitat esdevé un dret fonamental de primer ordre. La hipocresia no podria ser més evident". Ho comparteixo absolutament i només falta afegir-hi la facilitat amb què García Ortiz pot apropiar-se dels ressorts de l'Estat per protegir-se en una causa que només és individual.