La sentència del Tribunal Suprem emesa aquest dimecres sobre la condemna dictada a Laura Borràs pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és, sobretot, enormement desproporcionada. Només els ha faltat reescriure-la i augmentar-ne la pena, cosa que, segurament, no han gosat fer. El llenguatge emprat és d'una contundència tal que, per exemple, el TSJC, després de condemnar-la a 4 anys i 6 mesos de presó i 13 anys d'inhabilitació per a càrrec públic, pels delictes de prevaricació i falsedat documental, proposava al govern espanyol que fos indultada de la pena de presó, i en qualificava la possible entrada a presó de desproporcionada i excessiva. En canvi, per al Suprem, la pena imposada és proporcionada i eludeix qualsevol pronunciament sobre l'indult perquè no hi havia cap recurs en contra. Malgrat això, el seu silenci sobre aquest només és interpretable com una discrepància amb el que va fer al seu dia el TSJC, el març del 2023, quan va emetre la condemna per la gestió de Borràs quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entre els anys 2013 i 2017.

A diferència de la sentència que va emetre el TSJC, en aquest cas, els magistrats del Suprem acaben fent un escrit poc tècnic i, si es pot dir així, molt més estomacal. Així, quan parlen de la proporcionalitat de la condemna, rebutgen els arguments que el mateix TSJC plantejava en proposar l'indult i s'internen en reflexions que fa dos anys ja van quedar descartades. Per exemple, en afirmar que "els fets provats s'emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d'un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que informen l'actuació de l'administració pública. Emmarcats els fets en la corrupció, és difícil atendre la consideració que la recurrent expressa". Aquesta reflexió està fora del marc de la sentència del TSJC, ja que és impossible establir com a base la corrupció quan al seu dia es va descartar la malversació. O quan, a la pàgina 52, el Suprem apunta que "des de la perspectiva exposada, l'al·legat de la recurrent és difícilment atendible, atesa l'entitat del dany produït, perquè no només s'ha produït un menyscapte patrimonial a l'Estat o a tercers recurrents, sinó també un dany a les normes de convivència i d'ordenació social, en els termes assenyalats, per un funcionari públic cridat a observar les exigències de l'estat de dret".

El Suprem esmena el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l'esperit de la sentència i apuja el preu de l'indult a Borràs

Podríem continuar. Però el que fa el Suprem és esmenar el TSJC en l'esperit de la sentència i posar un preu superior a l'indult que ells ja no controlaran i que, en tot cas, passarà al terreny de l'Executiu. Processalment, amb la llei a la mà, quan un tribunal proposa un indult, ja s'envia al govern espanyol, de manera automàtica, i, quan es confirma la sentència, aquest tribunal n'ha de suspendre l'execució fins a obtenir una resposta de l'Executiu sobre el perdó penal. Això és el que s'espera que passi, ja que no és balder assenyalar que el TSJC afirmava que no hi va haver cap lucre personal dels acusats, sinó que es van presentar uns pressupostos falsos, i tota la feina del web de la Institució va ser fet. Però res d'això no és segur, ja que si no es fa així, tot quedarà a expenses que ho vulgui Borràs, que sempre ha dit que no sol·licitarà l'indult, cosa que, d'altra banda, també ha assenyalat el secretari general de Junts quan, davant la inaplicació per part del Suprem de l'amnistia, va assegurar que, en cap cas, no acceptaria l'indult.

Les conseqüències del Tribunal Suprem també tenen el seu costat polític, ja que introdueix, es demani o no es demani, el tema de l'indult en les negociacions polítiques entre el PSOE i Junts. Des d'aquest punt de vista, a Pedro Sánchez se li ha donat, segons com, un comodí que no tenia i que qüestiona, d'alguna manera, el suposat control del Suprem per part del Partit Popular. És obvi que, a partir d'ara, tot es llegirà també sota aquest prisma, com li va passar a Esquerra Republicana i a Oriol Junqueras amb el seu indult i el d'altres presos polítics. Establir una línia separadora serà impossible per a Junts, perquè a qualsevol acord que assoleixi amb els socialistes se li afegirà a partir d'ara aquesta anàlisi complementària. Només un moviment dràstic rebutjant-lo pot evitar això, amb les conseqüències col·laterals que comportaria, com l'entrada més tard o més d'hora de Borràs a la presó. Inicialment, Junts ha fet el que havia de fer: s'ha posat a disposició de Borràs, ha defensat que era un cas evident de lawfare i ha romàs en espera que l'expresidenta de Junts anunciï quins són els passos que vol que faci la formació que presideix Carles Puigdemont.