La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) donant la raó al Parlament Europeu, que en aquelles dates del 2019 presidia Antonio Tajani, en el contenciós obert amb el president Carles Puigdemont i Toni Comín, és un gerro d'aigua freda per als interessos independentistes, alemnys a curt termini, però també és una manotada a l'hora d'entendre què és Europa i la seva independència respecte als estats. El TJUE, en una sentència si més no estranya, considera, sense entrar en el fons de la qüestió, que el Parlament Europeu els podia negar l'acta de diputat, ja que no figuraven a la llista d'eurodiputats enviada per les autoritats espanyoles a Brussel·les. I per què no hi figuraven, malgrat haver obtingut a les urnes prou vots per ser-hi? Doncs perquè no s'havien desplaçat fins a Madrid, com fixa la llei espanyola, per accedir a la condició de parlamentari, ja que si ho haguessin fet haurien estat detinguts.

Ara s'obre un nou procés judicial, en el qual Puigdemont i Comín buscaran que la justícia europea es pronunciï sobre la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), on hi ha la mare dels ous del conflicte. I és que el líder de Junts i el cap de llista a les eleccions europees del 9 de juny del 2023 volen que el TJUE es posicioni sobre si el jurament de la Constitució espanyola com a condició imprescindible per obtenir l'acta d'eurodiputat s'ajusta, o no, al dret europeu. En primer lloc, demanaran al Tribunal Suprem que presenti una qüestió prejudicial sobre aquest afer al TJUE. Tot i que la resolució comunicada aquest dijous afecta una legislatura vençuda al Parlament Europeu, és evident que entra de ple en la situació de la present legislatura, en què Comín no ha accedit a l'acta de diputat per una situació semblant i la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, ha actuat en la línia de Tajani. Res no fa pensar que la modifiqui, i més després del pronunciament del TJUE, que si fa alguna cosa és ratificar la seva posició com a encertada.

La mateixa sentència deixa camins a recórrer per no donar la batalla per perduda definitivament

En aquesta situació, Comín té, en teoria, tres camins: continuar batallant en espera que els tribunals europeus vagin al fons de la qüestió, li acabin donant la raó i obtingui l'escó; continuar plantejant la batalla jurídica, però cedir l'acta a Neus Torbisco, que anava de número dos a la candidatura de Junts per Catalunya, o presentar-se a Espanya a jurar la Constitució, amb el risc a ser detingut. A la pràctica, només la posició u i dos són contemplables, ja que la tercera és optar per no lliurar batalla i renunciar a plantar batalla fins al final, que ha estat l'estratègia jurídica fins ara de Junts als tribunals. Per cert, amb èxit en molts processos que prèviament semblaven perduts. Hi ha, per exemple, el fracàs del Tribunal Suprem intentant la detenció de Puigdemont i la seva posterior extradició, tant a Bèlgica com a Alemanya o Itàlia.

Més enllà de la nota de premsa emesa pel TJUE, la mateixa sentència deixa camins a recórrer per no donar la batalla per perduda definitivament. S'ha produït un primer escull imprevist, ja que el pronunciament de l'advocat general era clar i anava en la direcció contrària al que ha acabat fent el TJUE. És cert que les conclusions de l'advocat general no vinculen el Tribunal de Justícia i que la seva funció consisteix a proposar al tribunal, amb absoluta independència, una solució jurídica a l'afer de què s'ocupa. Però no és menys cert que en la majoria dels casos les opinions de l'advocat general acaben sent l'embrió de la sentència final. No ho ha estat, evidentment, en aquest assalt del combat, però la mateixa sentència deixa vies per continuar procedint el litigi. I això és el que continuaran fent.