M'expliquen, sorpresos a Madrid, que a la primera presa de contacte del ministre Félix Bolaños per parlar amb Míriam Nogueras, la representant de Junts al Congrés dels Diputats, de la confecció de la Mesa del Congrés, el representant socialista va quedar desconcertat perquè aquesta no li va assegurar el vot per a un diputat/a socialista per a la presidència. I que l'oferta del grup parlamentari propi no va ser suficient. Sense res més a dir, la conversa no va donar gaire més de si i queda el dubte de quina sensació van tenir tots dos. Sobretot Bolaños, que té l'encàrrec de Pedro Sánchez de construir-li una majoria que li permeti tenir el control de la Mesa de la cambra, la qual cosa avui està molt lluny de poder-li garantir.

Que aquest exemple serveixi per rebatre aquest cert estat d'ànim que tot serà molt fàcil per a Sánchez perquè ningú no té cap altra alternativa que facilitar-li els vots. Entre Sánchez o Vox, no hi ha dilema que valgui. I, certament, no hi ha dilema, llevat que el PP aconsegueixi emmordassar Vox en una negociació que té moltes cares. També per a Junts: arribar en les millors condicions a la batalla de la investidura que avui sembla molt llunyana.

Algunes peces s'han anat movent ja a Madrid. Per exemple, la de l'amnistia. Ja no es considera impossible ni es branda la Constitució per assegurar que és inviable, cosa que sí que se sostenia en la legislatura anterior. Amb quina facilitat l'aritmètica parlamentària canvia conceptes legislatius aparentment inamovibles. L'exvicepresident del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol va obrir-ne la porta i, des d'aleshores, altres catedràtics s'han pronunciat en la mateixa direcció. Madrid és així, pot arribar a fer meravelles amb la mateixa rapidesa que et pot enredar amb un copet a l'esquena si et despistes.

Els socialistes hauran de refer la seva estratègia a la Mesa del Congrés i escollir entre pilotar una situació intermèdia amb joc per a algun partit perifèric o arriscar-se que sigui el PP qui s'ho fiqui a la butxaca. Avui, per a aquesta votació, Feijóo té 172 diputats i Sánchez, 171. Els diputats de Puigdemont no són encara de ningú i algú pot endur-se una sorpresa si no fa bé els deures. I fins al dijous dia 17 hi ha temps de sobres, però compte amb deixar les coses per a l'últim minut, perquè les amenaces o els xantatges no crec que funcionin. I és jugar amb foc.