Veure reunits al voltant d'una taula el que en una altra època va ser part de la flor i nata del pensament i del Dret de la dreta i de l'esquerra units en contra de l'amnistia, explica a la perfecció com és i qui és qui en la trama civil contra l'amnistia. Els defensors del règim del 78 reconvertits en punta de llança d'una opinió clarament colpista que desautoritza els poders legislatiu i executiu emanats de les eleccions del passat 23 de juliol. Allà estaven aquest dimarts reunits per a l'ocasió i per presentar el llibre titulat La amnistía en España. Constitución y Estado de Derecho el següent panell de ponents: el filòsof Fernando Savater, el membre de la Real Academia Española Juan Luis Cebrián i catedràtics del Dret com Manuel Aragón, Enrique Gimbernat, Teresa Freixes i Agustín Ruiz Robledos. Així, fins a 66 autors que han posat la seva firma seguint la consigna civil de l'expresident José María Aznar que qui pugui fer que faci, qui pugui contribuir que contribueixi.
Tindrà molt ressò mediàtic el que és presentat com un llibre amb gran diversitat ideològica entre els autors i en el qual col·legiadament destaquen que "considerem que l'amnistia planejada pel govern falseja l'estat de dret a Espanya", amb l'afegitó que tant agrada a Madrid: "Aquest llibre no està escrit contra la reconciliació i la concòrdia. Molt menys contra Catalunya (escrita amb ñ), com ho prova el nombre d'autors catalans que hi participen; dos fins i tot escrivint en la seva llengua catalana". Com si no complagués prou a la capital trobar catalans que només se senten espanyols, si, a més a més, escriuen en català, premi doble. Com aquella Concòrdia Catalana, la formació conservadora que el 1976 va presentar en societat Juan Antonio Samaranch entre els militants i dirigents de la qual hi havia els alcaldes de la província de Barcelona, nomenats pel règim franquista i el primer govern de la monarquia, el presidit per Carlos Arias Navarro.
En la vellesa s'han anat retrobant tots al voltant d'aquell atado y bien atado. Cebrián? A qui molts van confondre, perquè dirigia El País, estendard socialista quan Felipe González, i van oblidar ràpid que havia estat redactor en cap de Pueblo, el diari vespertí del Movimiento Nacional que dirigia Emilio Romero. En l'acte, una de les barbaritats de Cebrián, arran del debat que existeix sobre la inclusió dels delictes no comesos de terrorisme per esquivar jutges com García-Castellón, ha afirmat el següent: "Tots els terroristes vindran a refugiar-se aquí, perquè Espanya serà un país fantàstic com a refugi de terroristes internacionals". Manuel Aragón Reyes? Exmembre del Tribunal Constitucional, un dels tres magistrats que en ple debat de l'Estatut, que es van carregar, va sortir, tot cofoi, a la plaça de la Maestranza de Sevilla al costat de Guillermo Jiménez i Ramón Rodríguez, companys seus al TC, cigar en mà i perpetrant l'estocada a l'Estatut i que va obrir les portes de bat a bat a un nou paradigma en la política catalana.
Escodrinyar l'Espanya del 'atado y bien atado' acaba oferint un elenc de retrògrads que defensen un règim que s'esfondra amb una lectura de la Constitució tancada amb pany i forrellat
Acabem amb Teresa Freixas. La catedràtica lleidatana va ser expedientada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on exercia i dirigia un grup d'investigació de Dret Constitucional. Del 2019 data la següent notícia de l'expedient per contractes a la seva empresa familiar. No he trobat la resolució de l'expedient, ja que tot està ple de crítiques a l'independentisme i declaracions com que l'única justificació que té la llei d'amnistia és aconseguir set vots, "la resta és xerrameca". Escodrinyar l'Espanya del atado y bien atado acaba oferint un elenc de retrògrads que defensen un règim que s'esfondra amb una lectura de la Constitució tancada amb pany i forrellat. No només immodificable, sinó d'una única lectura: aquella que tanca qualsevol evolució. Perquè el franquisme sociològic es resisteix a morir.