Les negociacions de Pedro Sánchez amb les formacions independentistes per tancar la seva investidura com a president del govern espanyol, que no estan sent tan fàcils com els socialistes pensaven, han allunyat del focus l'alçament institucional, judicial, polític i mediàtic que s'està produint a Espanya. Ens hauríem de remuntar a la presidència d'Adolfo Suárez, del 77 al 81, per trobar una situació similar en què des de tants àmbits diferents s'intentés desestabilitzar el poder polític representat per les Corts Generals. Tot plegat, a més, en un moment en què la pugna PSOE-Junts ocupa tot l'escenari polític, Sánchez no té tancada la investidura i el peatge perquè tingui lloc no s'ha rebaixat precisament després de l'últim desacord.

El que està passant no és propi de cap dels països del nostre entorn. I no em refereixo a la llei d'amnistia, que pot agradar més o menys, però és obvi que el Congrés dels Diputats és qui té la legitimitat per aprovar-la i ja es veurà després si el Tribunal Constitucional la valida o no. Hem assistit en molt pocs dies —tot durant aquesta última setmana—, primer, a una declaració d'un òrgan de l'entramat institucional com és el Consell General del Poder Judicial, on un grup de vuit membres han demanat una convocatòria extraordinària del ple per oposar-se a una amnistia, el text legal de la qual encara no es coneix. El CGPJ no té aquestes competències i els seus membres estan en una situació de mandat caducat des de fa cinc anys.

Segon, l'Associació Professional de la Magistratura (APM), majoritària entre els jutges, ha rebutjat la futura llei manifestant que suposa el principi de la fi de la democràcia espanyola. Tercer, l'expresident del govern espanyol José María Aznar ha cridat la ciutadania a assumir els riscos d'actuar contra Sánchez assenyalant que és un perill per a la democràcia. Per Aznar, s'han traspassat moltes línies vermelles i ha titllat el president espanyol de "calaña moral". Preguntat un altre expresident, Felipe González, sobre si s'hauria reunit amb Carles Puigdemont, la seva resposta va ser: "Però, vostè per qui em pren?".

Les negociacions per a la investidura han allunyat del focus l'alçament institucional, judicial, polític i mediàtic que s'està produint a Espanya.

Quart, l'Audiència Nacional, que tenia el cas aturat, ha enviat a judici per terrorisme els CDR, i la Guàrdia Civil ha accelerat tres setmanes l'informe final condemnatori sobre Tsunami Democràtic. No entraré en el posicionament de la premsa de paper, la gran majoria de les ràdios espanyoles i les dues televisions que, en molts moments, semblen clarament d'extrema dreta. Els dics de contenció d'altres temps s'han trencat i avui El Mundo, ABC o La Razón ben bé podrien ser el diari Pueblo o fins i tot El Alcázar d'antany.

És una situació preocupant i que és alimentada imprudentment pel Partit Popular. En part, és una situació descontrolada que porta alguns a manifestar-se a Ferraz contra la direcció del PSOE enmig de crits de "Viva Franco". S'assembla molt als moviments de Donald Trump i els seus seguidors als Estats Units contra l'administració Biden. No és un cop amb metralletes, sinó un altre de molt més subtil i que busca el mateix resultat. Que el atado y bien atado sigui la política del present i també del futur.