La confirmació que el major Trapero pren de nou el comandament dels Mossos, des del seu nou càrrec de director general de la Policia, i la seva gent de màxima confiança ocuparan els llocs de més rang de la policia catalana, suposa una ruptura absoluta amb els equips que havien funcionat aquests últims temps i una revenja en tota la regla. Si Josep Lluís Trapero va perdre la batalla el desembre de 2021, quan el llavors conseller Joan Ignasi Elena el va cessar i el va desplaçar a exercir tasques burocràtiques, menys de tres anys després torna de la mà del president Salvador Illa i de la consellera Núria Parlón a un càrrec eminentment polític dins de l'organigrama d'Interior, però en el qual farà i desfarà com ja s'ha vist amb els nous nomenaments anunciats.

És obvi que amb el retorn de Trapero, Salvador Illa envia un missatge. El primer de tots, de descontentament —encara que s'abstindrà de proclamar-ho i per això Parlón va parlar tan sols de la necessitat de nous lideratges— amb el funcionament actual del cos i del seu equip directiu. El segon, que pot haver rebut els vots per a la seva investidura d'Esquerra i comptar amb ells per tirar endavant la legislatura, però en aquests moments el seu govern és monocolor i allà on no hi hagi compromisos assumits, les decisions seran exclusivament seves. I tercer, que compleix els anuncis efectuats públicament, com és el cas del realitzat en campanya amb Parlon i Trapero.

En un cos policial tan dividit entre partidaris i detractors de Trapero, el PSC pren partit per uns en lògic detriment d'altres

Però, al costat d'aquestes qüestions, n'hi ha altres de també rellevants. En un cos policial tan dividit entre partidaris i detractors de Trapero, el PSC pren partit per uns en lògic detriment d'altres, una cosa que és normal quan s'accedeix a un govern, però no pot passar desapercebuda. El fins ara comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, i aspirant a la plaça de major, rang que ja tindria si la justícia no hagués paralitzat el seu nomenament, ha quedat en espera de nou destí. El seu càrrec de cap dels Mossos l'ocuparà Miquel Esquius. Com a número dos de la direcció hi haurà Alícia Moriana, fins ara cap de la regió Central, a Manresa. El primer manté una relació molt freda amb Sallent i la segona va presentar un contenciós administratiu als jutjats quan es va obrir la plaça de major, es va presentar i no va ser elegida.

Hi ha, finalment, un element gens menor i és el fet que un uniformat —amb les seves lògiques fílies i fòbies al cos— sigui director general de la Policia. És, salvant gairebé totes les distàncies, quasi tant com posar un militar al capdavant del ministeri de Defensa. Per això, fins ara, aquest càrrec mai no havia estat ocupat per un no civil a l'organigrama de la Generalitat. Dit això, la valoració caldrà fer-la més endavant i no sobre el passat, sinó sobre el que succeeixi en el futur. Perquè a Trapero, coneixement policial no li'n falta i contactes amb els altres cossos i forces de seguretat de l'Estat, tampoc.