Quan a finals de la setmana passada es va publicar que el govern de Pedro Sánchez havia comprat 31 trens per a la xarxa de Rodalies de Cantàbria i Astúries i que en rebre els projectes havien comprovat que no passaven pels túnels, perquè eren massa grans, el primer que vaig pensar és que devia ser una exageració. Quin ministre, ministra en aquest cas, autoritzaria una compra com aquesta sense abans mirar l'altura dels túnels que s'havia de travessar? Doncs sí. La ministra de Transport, Mobilitat i Agència Urbana —el nom del càrrec realment déu-n'hi-do—, Raquel Sánchez, exalcaldessa de Gavà, ha dit que hi haurà cessaments imminents pel desastre, encara que suposo que serà a partir d'aquest dilluns perquè el cap de setmana deu ser que allà no es treballa.

El contracte dels trens massa grans supera els 258 milions d'euros i ara s'espera que el fabricant estigui en condicions de facilitar nous vagons, encara que des del ministeri simplement s'assenyala que serà com més aviat millor. Realment sembla, com ha dit el president de Cantàbria, una pel·lícula de Berlanga, perquè l'encàrrec deu haver passat per molts despatxos, es deuen haver fet nombroses reunions i una cosa tan elemental com l'estudi del trajecte que havien de recórrer no s'ha realitzat o s'ha redactat malament.

Veurem què passa en els pròxims dies i quines explicacions es donen, però amb l'afany demostrat per mirar de demostrar en algunes accions dels governs de Mas o de Puigdemont que hi ha hagut malversació, no sé què se n'hauria de dir de la compra frustrada de trens per 258 milions que no serveixen per a res que no sigui exposar-los en un museu. Però és clar, deu ser que a Espanya el nyap té premi i que l'Estat es troba molt còmode amb aquell lema de Spain is different.

El 2016, el submarí més modern de l'Armada es va enfonsar per excés de pes d'entre 70 i 100 tones. Estava valorat en més de 500 milions d'euros. Arreglar-lo va portar gairebé dos anys i una nova partida pressupostària. Quan finalment va estar resolt el problema del primer prototip, va sortir un nou contratemps: no cabia a la seva base del moll de l'Armada a Cartagena, perquè els deu metres de més de l'eslora ho feien impossible. Es van haver d'invertir 10 milions d'euros més. No és estrany que els pressupostos sempre tinguin un increment important a l'obra pública. Hi ha nyaps que per més que s'expliquin són inexplicables. I, també, inacceptables.