L'audiència prèvia que ha celebrat aquest divendres el Tribunal de Comptes -l'òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de les diferents administracions de l'Estat- ha deixat clar que la denominada desjudicialització en referir-se a l'independentisme té molt de literatura escrita, parlada i vista, però molt poc de realitat. A l'audiència que ha servit per preparar el judici als presidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas, al vicepresident Oriol Junqueras, i a altres 32 alts càrrecs als quals la Fiscalia acusa d'haver malbaratat 3,4 milions d'euros públics entre l'1-O i la promoció de Catalunya a l'estranger entre el 2011 i el 2017 -Societat Civil Catalana eleva aquesta quantitat a 5,3 milions-, ha quedat meridianament clar que respecte a la repressió s'està molt lluny d'entrar en una fase diferent de la viscuda des del 2017.

Sembla importar poc que per entremig hi hagi hagut processos penals contra els implicats tant al Tribunal Suprem com al TSJC, i també hi hagi hagut condemnes. El Tribunal de Comptes, que té poc, o sigui res, de tribunal de justícia, encara que el nom pugui dur confusió, és en aquest cas com un segon filtre per veure què més es pot fer per arruïnar la vida dels afectats. En aquest cas només hi ha diners pel mig, però, com s'observa, en quantitats no menors. És cert que amb la sortida del Tribunal de Comptes de la famosa exministra de Justícia del PP Margarita Mariscal de Gante i un parell més de membres de la dreta s'ha aixecat el peu de l'accelerador i sembla haver-hi una mica menys de bel·ligerància. Dels 9,4 milions d'euros d'aquella primera etapa s'ha rebaixat a 3,4 milions, 1,2 de l'1-O i 2,2 de la promoció exterior de Catalunya durant els set anys citats abans.

La implacable agenda repressiva contra l'independentisme deixa molt pocs dubtes sobre el que hem dit més d'un cop: les lleis i les interpretacions de les lleis. A Espanya passa, a vegades, alguna cosa certament insòlita: la voluntat del legislador ensopega de bon començament amb aquella frase tan castissa de "ja veurem que hi faran els jutges". Els estem veient amb la polèmica que s'està produint al voltant del Codi Penal per suprimir la sedició, el nou delicte de desordres públics agreujats i la modificació de la malversació, i la consegüent discussió entre catedràtics de les diferents ideologies. És clar que hi ha discrepàncies de valoració a l'hora de veure si el que s'ha aprovat, per exemple en el cas dels delictes públics agreujats, és o no un problema en topar amb el dret de protesta. Però qualsevol debat acaba quan surt la paraula interpretació, que ve a dir que vostè vagi a saber.

No es podrà parlar de desjudicialització en aquest cas concret fins que el Tribunal de Comptes deixi de fer una fiscalització política i abandoni la implacable persecució que ha fet a 35 servidors públics simplement perquè no li agradava el que feien. Ha estat molt fàcil reconvertir-se en un tribunal més, en aquest cas dedicat a buscar la ruïna de les persones implicades i intentar acabar amb el seu patrimoni, forçant-los a embargar els immobles i béns. Però ara, amb el nou Tribunal de Comptes, i amb altres majories que no són les històriques al voltant del PP, veurem si el PSOE està disposat a arremangar-se. No pas una miqueta o una rebaixa que no arribi a molestar més del necessari, sinó anul·lant-ho tot. Seria el que correspondria a aquestes paraules sempre perilloses i fàcils de Pedro Sánchez manifestant que el procés, tal com ell l'entén, s'ha acabat i dient que ja es veu la situació política a Catalunya, que el Govern hagi abandonat la via unilateral per la independència i que no estigui previst ni ara ni en el futur un acord sobre un referèndum.