La decisió del Tribunal Suprem (TS) de declarar-se competent per jutjar el sumari de l'1 d'octubre, quedar-se dotze processats —nou dels quals en presó provisional i tres membres del Govern en llibertat— i tornar la causa de sis processats, membres de la Mesa del Parlament majoritàriament, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) demostra l'arbitrarietat en aquesta macrocausa contra l'independentisme català. S'adopten tres decisions, però també es podrien adoptar les contràries. Així, el TS podria no declarar-se competent i enviar tota la causa al TSJC, podria quedar-se els 18 imputats i també podria enviar-los a tots al TSJC, perquè així tinguessin una instància judicial més a què apel·lar al final de tot el procés.

Però, al final, s'ha complert més o menys el guió i el més important ha estat el que s'esperava: els jutjarà el Suprem, que per això va fer tot el possible per quedar-se la causa i enviar-la de Barcelona a Madrid. Va incorporar la rebel·lió on només hi havia una protesta pacífica i massiva (no pas tumultuosa); va mantenir la malversació contra vent i marea, encara que la neguessin a les Corts el president del govern espanyol (Rajoy) i el seu ministre d'Hisenda (Montoro), i apressarà els advocats amb un temps curt per preparar les defenses i impedirà als acusats que puguin, juntament amb seus lletrats, preparar-se en llibertat per a un judici transcendental.

Tanmateix, el guió judicial només preveu el càstig i l'escarment per al que també serà un judici a la democràcia espanyola. No per part dels mitjans espanyols, ni de la seva classe política, ni tampoc dels seus jutges més importants, ni del món de la judicatura en general. Tampoc per part de la Comissió Europea i tota la carcassa comunitària resident a Brussel·les. Ara bé, per sort, no s'acaben aquí els actors internacionals: mitjans de comunicació, diverses ONG, equips de mediació internacional, parlamentaris europeus i de diferents Estats també hi diran la seva durant els dos mesos de judici a partir de finals de gener.

I serà en aquesta mirada molt més àmplia on es jugarà la batalla dels relats. Com es va jugar l'1-O la de la violència policial: a l'estranger. En la solitud de les presons, en uns dies en què la injustícia és molt més dolorosa, em consta que els nou presos polítics ja només pensen en la seva defensa. En el gran altaveu internacional que serà el judici. Per al Suprem no serà gens fàcil.