Ja no hi ha raons per ser mínimament tolerant amb Donald Trump després que hagi passat de les seves amenaces als fets i hagi posat de cap per avall l'ordre econòmic establert amb l'aplicació arbitrària d'aranzels gairebé amb caràcter universal. Trump és en aquests moments un perill real, i no només res del que diu no és veritat, sinó que els seus vaticinis aniran en direcció contrària als pronòstics que fa. Cal que es trobi internament amb una oposició als passos que està fent, ja que si no, l'error econòmic que ha comès és d'una profunditat sideral tal que superarà molts dels disbarats que hem vist els últims decennis. La reacció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, després que Trump anunciés la imposició d'un aranzel universal a totes les importacions —que en el cas de la Unió Europea es completa amb una tarifa addicional fins al 20%—, considerant que és un gran cop a l'economia mundial i que aquesta patirà massivament, la incertesa es dispararà i desencadenarà més proteccionisme, fins i tot podria quedar-se curta.
Som definitivament davant una nova era amb un piròman a la Casa Blanca. Ningú no ha quedat al marge de la seva explosió econòmica i ha actuat tan insensatament que estan disgustats els enemics, però a un nivell semblant els amics. La frase atribuïda a Lord Palmerston, que va dirigir els afers exteriors del Regne Unit durant el període que va del 1830 al 1865, quan el país estava al cim del seu poder, i que tants han fet seva, que en política internacional no hi ha amics ni enemics permanents, sinó interessos permanents, ha quedat feta miques. No hi ha cap interès permanent en la decisió de Trump, sinó aquesta idea —en aquest cas constant—, en el polític nord-americà, que una vegada generat el caos, és l'actor polític que millor s'hi sap moure. Per una vegada, és possible que els 450 milions de consumidors que té Europa sí que serveixin d'amenaça per a Trump. El Vell Continent pot no posar-se d'acord per tenir una veu conjunta en defensa o en política exterior, però en matèria econòmica sí que és capaç de tancar acords compartits, com ha demostrat en el passat amb la moneda única o als diferents tractats de la UE.
Els aranzels de Trump podrien costar a les llars nord-americanes més de 2.000 dòlars l'any
Trump ha posat en joc la seva presidència i ha demanat als nord-americans que confiïn en el seu instint econòmic. M'han cridat l'atenció la reacció de Faisal Islam, editor econòmic de la sempre ponderada BBC, que ha afirmat que aquests aranzels són el canvi més gran al comerç mundial en cent anys i preveu que una guerra comercial mundial sembla inevitable. Explica que l'efecte d'aquestes mesures pot apreciar-se en les línies del gràfic dels ingressos aranzelaris dels Estats Units, que han saltat a nivells que no s'havien vist en un segle, més enllà dels que es van registrar durant l'alt proteccionisme de la dècada del 1930. Els mercats borsaris mundials han caigut de manera important, el dòlar ha caigut al nivell més baix de l'any i la divisa nord-americana s'ha desplomat més d'un 2% davant l'euro, el ien japonès i el franc suís. En canvi, el preu de l'or, considerat històricament un actiu refugi en èpoques de turbulència, ha assolit un màxim històric.
Segons els primers càlculs, una vegada s'han fet oficials els aranzels i el mapa per conèixer-ne la repercussió país per país, aquests podrien costar a les llars nord-americanes més de 2.000 dòlars l'any, segons una anàlisi de la Tax Foundation, una organització no partidista. Els economistes tradicionals coincideixen de manera bastant generalitzada que les economies nord-americana i mundial cauran en una recessió enguany si Trump no flexibilitza l'anunci de la seva nova política comercial. Una cosa que ha descartat el secretari de Comerç, Howard Lutnick, que ha afirmat que el president Trump no farà marxa enrere amb els seus plans. Encara més, l'endemà del seu anunci, ha tret pit i, com si es tractés d'una batalla, ha afirmat que l'operació ha acabat i que el pacient ha sobreviscut i s'està recuperant. "El pronòstic és que el pacient estarà molt més fort, corpulent, millor i més resilient que mai. Fem que els Estats Units tornin a ser grans". L'abisme que s'obre és enorme i el més perillós és que els legisladors o representants republicans han acatat absolutament, acotant el cap, i els demòcrates estan desapareguts després de la seva desfeta electoral.