Aquest dissabte es van complir dos anys d'ençà de la invasió d'Ucraïna per part de les tropes russes de Vladímir Putin, i en l'aniversari es percep clarament una sensació de cansament per part d'Occident. Com sol passar en un món cada vegada més condicionat per la immediatesa i en el qual el que és urgent acaba desplaçant el que és important, el país liderat per Volodímir Zelenski lluita atropelladament contra l'oblit. I això que aquest cap de setmana diferents personalitats europees han viatjat fins a Kíiv per desmentir sobre el terreny que estiguin sols en la lluita contra el règim dictatorial del Kremlin.
Altres notícies han ocupat l'espai de la guerra a Ucraïna, i encara que Putin continua sent l'encarnació del mal, l'últim exemple és l'assassinat del dissident Aleksei Navalni, als 47 anys, en una presó de màxima seguretat en el cercle polar àrtic, l'interès ha estat decreixent. Durant un temps, el conflicte entre Israel i Hamàs havia agafat el relleu informatiu, però fins i tot la guerra a l'Orient Mitjà ha anat allunyant-se del radar de les notícies que acaparen el màxim interès. Això són, sens dubte, bones notícies per a Putin, avesat a maniobrar amb una opinió pública molt en contra seva, la qual equilibra amb un règim autoritari capaç de sobreposar-se a qualsevol notícia, fins i tot a les acusacions d'assassinat de Navalni.
Aquest diumenge, Zelenski ha donat, per primera vegada, la xifra de soldats morts ucraïnesos des del començament de la invasió, que ha xifrat en 31.000. El balanç no inclou el nombre de militars ferits o desapareguts, segons va relatar el president ucraïnès. Segons les seves dades, les baixes russes haurien estat de 180.000, una quantitat, potser, exagerada, i molt probablement les xifres d'uns i d'altres no deuen ser tan llunyanes. A aquest balanç de morts cal afegir-hi les desenes de milers de civils ucraïnesos que haurien perdut la vida a conseqüència de la guerra o fruit de les tortures del règim rus. Estem parlant, en conseqüència, d'una de les guerres amb més morts a Europa de l'època recent.
Com sol passar en un món cada vegada més condicionat per la immediatesa, el país liderat per Volodímir Zelenski lluita atropelladament contra l'oblit
Mentre passa tot això, les xifres del conflicte són demolidores. Prop del 18% del territori d'Ucraïna està ocupat per Rússia. Més de 10 milions d'ucraïnesos s'han vist obligats a abandonar casa seva, dels quals 6,4 milions han trobat refugi en altres països europeus, amb Alemanya (més d'un milió), Polònia i la República Txeca al capdavant. A més, 3,7 milions d'ucraïnesos són desplaçats dins del seu propi país. Europa s'ha convertit en el primer donant d'Ucraïna amb més de 144.000 milions d'euros; en canvi, els ajuts dels Estats Units pateixen actualment un bloqueig al Congrés per culpa dels republicans, que tenen immobilitzats uns 60.000 milions.
Amb la campanya electoral nord-americana en l'horitzó, l'oposició radical de Trump a mantenir els compromisos demòcrates pot acabar sent una ajuda preuada per a Putin. L'aïllacionisme de l'expresident és un camí amb conseqüències a mitjà termini. No només per a Ucraïna, sinó per a tothom.